Moragas, ministre?

  • Moragas, ministre?

    moraguismo

    I la resposta seria, d’entrada, “per a què?”, quan tothom sap que el cap de gabinet de Mariano Rajoy a Moncloa (i al partit) mana molt més que la immensa majoria de ministres. Però ja sabeu que això de la política, i més la que remena per Madrid, és un bullir de rumors i especulacions. Aquests dies moguts de (pre)campanya me n’arribava aquest i el cert és que no m’hi he aturat gaire, però ara m’ha animat de recuperar un d’aquells moments Els Guardians de La Setmana que alguns bons amics m’han recordat que fa ja massa que no toco per aquí a can blog. Així, doncs, apunt sobre un de els spin doctors més potents del nostre entorn: Jorge Moragas.

    Consti que ell està encantat de ser ubicat en aquesta categoria política, la de l’spin doctor, de l’estrateg. M’ho va deixar ben clar quan va accedir a ser un dels entrevistats quan estava fent el meu llibre Los guardianes del mensaje (2011). I, emmirallat com ho ha estat de sempre pel món anglosaxó i pels seus homòlegs als EUA i UK, assumeix un rol d’assessor poc discret, poc donat a restar a l’ombra. És, de fet de llarg, d’entre els 8 caps de gabinet que hi ha hagut a Moncloa des de la recuperació de la democràcia, el que ha estat més visible, més reconeixible, més present als mitjans, amb ell sempre a un pam de Rajoy. D’entre els seus antecessors, és evident que el seu gran referent és José Enrique Serrano (fa unes setmanes encara d’actualitat, com a membre de l’equip negociador del PSOE). Ell, com a últim cap de gabinet de Felipe González, va ser qui va acollir el llavors (1995) jove diplomàtic a Moncloa, i qui el va recomanar al seu relleu amb Aznar de president, Carlos Aragonés. Feina amb Aznar… després amb Rajoy (com a responsable de relacions internacionals del partit) i au a despuntar sobretot a partir del 2008, quan li va ser fidel en el moment (intern, de disputa pel lideratge pel PP) més difícil per al gallec.

    Coses de la vida, amb Zapatero de president, durant aquells anys de Rajoy (i Moragas) a l’oposició, Serrano havia tornat a Moncloa com a cap de gabinet. El mundillo el coneixia com “El Fontanero Mayor del Reino”, i a cada crisi de govern (com passa ara davant la perspectiva que Rajoy repeteixi com a president i que hagi de formar nou Executiu), l’ombra del president a Moncloa sonava com a ministre. Però no. Mai no va ser el cas. Serrano gaudia del seu paper, i del seu poder, focus de les càmeres enllà. Moragas també, tot i que la seva tirada a sortir a la foto és molt superior a la del seu “mentor” socialista, de qui va prendre el relleu l’any 2011, quan Rajoy va accedir finalment a la presidència del govern d’Espanya.

    Ara torna a ser el cap de campanya de Mariano Rajoy, de cara a les eleccions del 26-J. La seva “primera vegada” va ser fa només 4 mesos, amb les del 20-D. I aquest és un indicador més de com aquest diplomàtic barceloní ha passat a ser un personatge imprescindible per a Rajoy. Es coneixen i es complementen perfectament. I, entre d’altres decisions claus, diuen els qui els coneix bé que va ser cosa de Moragas l’estratègia de “fer-se el mort” que Rajoy va assumir durant les negociacions post-20D.

    Avui a La Vanguardia han fet una peça divertida sobre els caps de campanya, allà que hi havia en Moragas. I a El País han fet una sobre ell i el seu equip de campanya. I jo aquí que m’he animat. En breu hi torno. Promise ;)