La patrulla «anticaos»

  • La patrulla «anticaos»

    12479216_1666370850317853_1664113356_n

    És l’hora dels alcaldes. ¿I un alcalde (o exalcalde) per substituir Mariano Rajoy? Aquests dies convulsos al PP, també ha sonat. El president del Govern i el seu entorn a la Moncloa («¿On és Jorge Moragas que no surt a les fotografies?», es pregunta més d’un) han projectat una imatge de caos i de desconcert que recorda la de Catalunya de fa només unes quantes setmanes. La recepta per superar-ho serà per força diferent de la que es va aplicar a Catalunya, però podria ser que hi tingués algun punt de contacte. Dos conceptes, concretament: pas a un costat i alcaldes.
    «Els alcaldes són la patrulla anticaos», diu un veterà polític no independentista que aplaudeix la maniobra d’Artur Mas de posar Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Ell, de Girona, i fins fa també poques setmanes, el seu tàndem al Govern, Oriol Junqueras, alcalde de Sant Vicenç dels Horts. I projecten imatge de nova etapa i d’anar a les coses concretes, sense gaire parafernàlia.
    Al PSC ho saben de fa temps, ells que van tenir en el municipalisme la seva gran força i que ara, a aquest nivell, és on conserven el poc que els queda, amb grans actius com l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, i la de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón.
    A Convergència, per la seva banda, si qualla l’opció Puigdemontcom a nou lideratge al capdavant del Govern, s’entén que aquest seria el colofó per culminar una operació de reconstrucció d’un espai polític que s’hauria d’edificar en base a una sèrie de lideratges joves sorgits del municipalisme. ¿Noms que emergeixen en aquest punt en totes les llistes que circulen sobre possibles protagonistes d’aquesta nova etapa col·legiada? L’alcaldessa de Sant Cugat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa; l’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals; l’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, o el d’Igualada, Marc Castells. Ells i uns quants més s’identifiquen amb «el miracle antigreix» que podria cremar amb eficàcia allò que en el seu dia Xabier Arzalluz va descriure com «els mitxelins» que sobraven al seu partit: els llastos del passat, en forma d’individus o d’estigmes.
    Ara a la plaça de Sant Jaume manen dos alcaldes cara a cara. Puigdemont i Ada Colau. I tots dos han entès, per sobre de les evidents diferències, que els convé concretar solucions. Com a tants altres. Amb els peus a terra. És l’hora dels alcaldes.

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)