-
- 14 des
Vot… ¿útil?
Les eleccions del 27-S van tenir en Junts pel Sí una fórmula de candidatura innovadora a Catalunya, però no exitosa del tot. La de la confluència entre Convergència i Esquerra amb el suport de les entitats sobiranistes va ser una campanya que, amb el potencial que tenia, no va donar de si tot el que hauria pogut donar. Estava bé, il·lusionava força gent, però sobretot votants que ja tenien decidit votar aquesta opció i il·lusionar-se tant sí com no. La campanya, doncs, segurament no va sumar. Li faltava alguna cosa. Convicció de tots els implicats en la fórmula i, molt especialment, en allò que havia de ser per a esdevenir veritablement útil. Això està passant ara també amb la campanya del 20-D, amb Convergència i Esquerra per separat, però amb ells i els votants sobiranistes amb poca convicció, en aquesta ocasió sobre la campanya en general i a propòsit de la utilitat d’uns comicis que, igual com els del Parlament, tindran conseqüències que es deixaran notar durant força temps.
El procés sobiranista està estancat i la sensació de molts votants sobiranistes és que això passa malgrat la seva mobilització sense precedents en els últims anys i malgrat majories sobiranistes al Parlament que superen l’absoluta. I tenen raó. Els van apel·lar al vot de la seva vida (l’eslògan de Junts pel Sí) i es van mobilitzar, però altres van optar pel Governem-nos de la CUP i la dispersió del vot va sumar l’actual atzucac. Però el que molts no contemplen prou és que la mobilització sobiranista dels últims anys ha ajudat a mantenir una variable que diferenciava clarament el mapa català de l’espanyol: la suma en escons (i en percentatge) de les forces catalanistes superava el de les forces antiprocés. Això no està tan clar que torni a passar el 20-D.
Convergència i la CUP han quedat tocades per la gestió de l’escenari posterior al 27-S. Esquerra no, tot i que ara ja hi ha veus al partit que tenen ganes d’esperar a desenllaçar l’acord per formar Govern després de les eleccions espanyoles, amb un càlcul que els pot fer mal a les seves sigles i al conjunt del procés. Diuen que si guanyen les espanyoles o queden per davant de Democràcia i Llibertat, caldrà revisar la distribució de forces en el futur govern, ara fixada en 60-40 en favor dels convergents. ¿S’imaginen aquest debat just després de desenllaçar el calvari de la investidura sí o no? Doncs això. El vot d’una vida. Potser l’última d’un procés que a l’estil dels gats ja n’ha gastat moltes. Perquè o el partits independentistes convencen ràpidament (amb convicció) de la utilitat de la seva opció de vot, o la seva imatge com a sinònim de problema i de majoria inoperant anirà quallant, i regalarà la idea de «solució» a altres que no han fet res per merèixer-ho.
(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
