Alarmes i contradiccions

  • Alarmes i contradiccions

    felipemas

    En política hi ha poques coses més frustrants que el fet que els teus adversaris t’ignorin. Els últims mesos, el sobiranisme ho havia patit. De fet, s’ho havia guanyat a pols. Però l’alegria a casa del ric (en poder polític) també de vegades dura poc. Ha passat. I a Madrid s’ha acabat la festa. De cop, del posat de suficiència, s’ha passat al gest agre i de nou a l’amenaça. S’han disparat totes les alarmes i fins i tot el Monarca (teòric àrbitre) ha de fer el paperot de fer mala cara al president Artur Mas i de llançar-li advertiments com no fa amb altres que sí que incompleixen o perverteixen lleis. Però aquests altres, a ell, no el posen nerviós. Igual com els de Pablo Iglesias o Ada Colau, que li regalen packs de sèries o li dediquen somriures d’orella a orella i retiren el bust del pare d’un saló de plens però diuen que si de cas ja hi posaran el seu.

    La prova de l’èxit de la llista unitària independentista que encara no sabem per què ha trigat tant a arribar però que ja és aquí, la dóna, entre altres, la reacció que ha provocat en el poder polític a Espanya, que ha basculat entre l’astorament, la indignació i el neguit més obvi i mal dissimulat. Això està passant. ¿Però l’èxit està culminat? És evident que no.

    Aquest divendres al Parlament de Catalunya es va viure un miratge. Últim ple de la legislatura abans el president no convoqui oficialment les eleccions, i a la cambra catalana tot eren bones paraules, somriures i abraçades. Però que ningú no s’enganyi: certament, anem a un tot o res polític. I no perquè ho hagi dit Raül Romeva, sinó perquè així ho ha provocat el poder espanyol en general i Mariano Rajoy en particular. Davant d’això, potser ens esperen uns pocs dies de juliol i agost mig de descans, però comptin que en poques setmanes tothom estarà de nou a mil. I la piconadora espanyolista actuarà sense contemplacions. Davant d’això, alerta amb les contradiccions.

    Perquè el gran repte d’una llista encara no anunciada del tot però que ja ara conté noms d’impacte i potentíssims no consistirà només a superar els pals a la roda que li posi una política impregnada d’aquell franquisme sociològic que encara avui aposta cegament pel vèncer, no pel convèncer. El gran repte de l’opció independentista serà contraposar-s’hi tenint cura de les contradiccions on els altres s’agafaran com a clau roent. Davant d’això, coherència i conjurar la idea d’exèrcit de Pancho Villa que tants regals ha fet en el passat, i en circumstàncies i contextos diversos, a causes que no mereixien l’èxit. Hi confiaven molt, a Madrid, amb l’oferta independentista dispersa. Hi confien (tot i que ja no tant, i d’aquí els nervis), amb una oferta electoral que o és clara i comptacta des de la diversitat o no quallarà.

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)