Mini-Wert i els joves vells

  • Mini-Wert i els joves vells

    miniwert

    Últimament al programa Polònia de TV3, la caricatura del ministre José Ignacio Wert ja no apareix sempre acompanyada del seu mini-Wert. La paròdia dibuixa el ministre com el Doctor Maligne, gran enemic en la ficció d’un també especial agent secret que l’actor i director Mike Myers va idear per a la seva sàtira Austin Powers, sobre la saga James Bond. El Doctor Maligne acostuma a anar acompanyat d’un petit nan, rèplica seva en miniatura. I al Polònia procedien igual amb Wert. Però ja no cal. La política petita, en minúscules, la fa l’original mateix. I això del PP ja ho teníem, però, ¿i què me’n diuen, dels partits emergents?

    Ciutadans i Albert Rivera, a abonar-s’hi, que per alguna cosa ha estat la llengua el seu gran reclam electoral a Catalunya. ¿I Pablo Iglesias? No em sona haver-lo sentit, contundent com és ell, sobre Wert i la llei a l’escola catalana. I em pregunto: ¿és perquè estem en campanya o perquè seran així de petits sempre, com els partits que diuen haver vingut a rellevar en fons i forma? ¿Faran, en definitiva, com Wert i Mariano Rajoy (que l’impulsa des de Moncloa), política petita?

    La pobra parròquia del PSC ja estava feta al fet que els seus companys del PSOE, en polèmiques d’aquestes, es fonguessin al Congrés dels Diputats. És el que té el federalisme entès a l’espanyola. De fet, al PSOE, de fa dècades se li ha notat tant que és federalista com que és republicà. És a dir, entre poc i gens. Però ara té nous companys de viatge per decebre expectatives dels qui a Catalunya encara esperen algun gest diferent, de fons i de respecte per Catalunya i la seva identitat. En aquest sentit, els qui confiaven en el federalisme de Ciutadans ja sabien que la idea és pura retòrica, com els tres quarts del discurs de Rivera. Per aquest flanc cap problema. Però, ¿i per als creients en Iglesias i la seva revolució? Veurem. Veurem si realment n’esperaven alguna cosa diferent.

    Perquè, certament, com ha vingut a dir Rivera aquests dies de campanya, cal implicar els joves en el canvi polític. Però si aquesta idea es queda a implicar els joves en allò que alguns han descrit com la política vella, assumint-ne els seus fets i paraules, malaguanyada incorporació. Haurem tirat d’una nova generació i d’unes noves tecnologies, per vehicular discurs vell. Haurem sumat joves-vells a una política cansada que així seguirà camí de l’esgotament total, amb desconnexió prèvia i accelerada de les capes més conscienciades de la ciutadania, per exemple a Catalunya.

    (Per llegir l’article a El Periódico, cliqueu aquí)