“A espanyol no em guanyes”

  • “A espanyol no em guanyes”

    riveraiglesias

    Podem i Ciutadans no són nova política. Practiquen una nova manera de comunicar la política, que és diferent. I no llegeixin aquí «nova» com a acabada de fer, sinó com a «contemporània». Bona adaptació al mitjà (no perfecta, és clar), però el contingut ja és una altra cosa, i això durant molt temps no es pot amagar. El bipartidisme a Espanya decau, sí. ¿Per sempre? Res no és per sempre. Però parlem de l’ara. Del que vindrà en breu, quan el bipartidisme quedi seriosament erosionat, encara que això pugui no tenir grans conseqüències.

    Ara li toca rebre els primers estralls de la real politik a un Pablo Iglesias que veu ressituades les seves expectatives per la hiperexposició i per les mateixes enquestes que les van disparar. ¿Excessivament? Sí, abans i ara, quan ells i uns altres pensaven que es menjarien el Partit Popular i el PSOE amb patates, i ara que molts respiren tranquils pensant que el perill ja va passar.

    L’excés en les expectatives positives se centra ara en Albert Rivera, a qui en el rum-rum madrileny ja fa vicepresident del govern espanyol «amb qui sigui». I com Podem amb el seu viratge referent al reconeixement de Catalunya, Ciutadans ve a dir amb tot el que fa (ells, cal dir-ho, de sempre) «a espanyol no em guanyes». Un dels homes de Rivera l’hi va dir amb totes les lletres a un diputat del PP en plena campanya de les eleccions andaluses, quan els de Mariano Rajoy li van retreure el seu origen català.

    ¿Però això és nova política? ¿Ho és demanar la prohibició de manifestacions, com va apuntar la candidata de Ciutadans per Barcelona, Carina Mejías? ¿Ho és deixar fer als qui diferencien entre català i valencià, com ha fet Iglesias? ¿On és la nova politica aquí? Simplement no existeix. Aquesta és una etiqueta que la política cansada ha regalat a noves formacions que emergeixen fresques i que en un principi han gaudit de la credibilitat i de la presumpció de bondat que uns altres han perdut a pols.

    Però Catalunya és la mesura de moltes coses, i també l’és de la credibilitat del canvi que proposen Ciutadans i Podem, que pretenen fer passar per nou el de tota la vida.

    «A espanyol no em guanyes». I aquí espanyol ho entenen estil vintage, com sempre ens van dir que havia de ser. Amb embolcall més atractiu però amb contingut retro. I d’aquí com les enquestes mostren un Ciutadans hereu de bona part del vot del PP, a qui podrà salvar on més càstig electoral tindrà, però gràcies a Rivera potser sense conseqüències. Són la seva salvació, no el seu càstig. Dels partits cansats i d’una eterna idea d’Espanya que no han vingut a discutir sinó a rescatar.

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)