La batalla final

  • La batalla final

    batalla

    S’apropa la batalla final, m’asseguren. ¿Però quina? Perquè n’hi ha cua, de batalles finals a la vista. ¿La del Govern català amb l’espanyol? ¿La d’Esquerra amb CiU pel lideratge del sobiranisme? I en citaríem unes quantes més, però no. Ara no els parlo de cap d’aquestes. Perquè a CiU tenen clar que la batalla final que s’apropa, la que va abans de les eleccions, és la seva. La de Convergència amb Unió, i la del partit socialcristià amb ell mateix.

    «D’aquí al juny se’ls farà llarg, a la gent de Josep Antoni Duran i Lleida», ironitza un dels seus socis convergents en referència a la consulta interna que la direcció d’Unió ha convocat per al juny de cara a fixar la posició del partit davant les eleccions catalanes previstes per al 27-S. Però des d’Unió matisen: «Se’ns farà llarg a tots». Perquè la batalla final serà dura, però les prèvies, que ja han començat en escalada, apunten maneres. I si no ho creuen, repassin la reacció irada d’aquesta setmana de la mà dreta de Duran a Madrid, Josep Sánchez Llibre, a tomb de declaracions força en la línia convergent de sempre de dos alcaldes amb poca repercussió a escala nacional, el de Mataró, Joan Mora (que no repeteix com a candidat), i la de Figueres, Marta Felip, que mai havia sortit tant als mitjans des que va succeir en el càrrec l’actual conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila. «Estan molt i molt nerviosos», diuen de Duran i els seus. Perquè les batalles seran militant a militant, agrupació a agrupació, assemblea a assemblea, començant per la mateixa Unió. Amb Convergència al fons, és clar.

    Ara els homes de Duran insisteixen molt a repetir que «Duran és Unió i Unió és Duran». En el seu equip han captat que una idea diferent qualla, per exemple via votacions internes que es van donant. L’última, fa una setmana, quan el sector sobiranista del partit va guanyar l’assemblea a Barcelona per triar llista de candidats a les municipals. L’Executiva de Barcelona està alineada amb el sector sobiranista del partit i la línia més pro Duran va presentar llista alternativa que va perdre contundentment. Llavors, els derrotats van fer campanya per provocar vot de càstig a l’assemblea amb l’objectiu d’aconseguir un 40% dels vots que hauria permès portar la llista al Consell Nacional, més controlat per l’oficialisme.

    Els sobiranistes van guanyar amb un 72% dels vots, només amb un 23% en contra. Perquè la relació de forces a Unió és molt més complexa del que diu el relat oficial. I de batalles com aquestes, en els pròxims mesos, se’n lliuraran moltes. S’entenen més els nervis, ¿oi?

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)