Amb aquell instint assassí

  • Amb aquell instint assassí

    instint

    Ja ha arribat la tercera temporada de la sèrie House of Cards, amb Kevin Spacey en el paper del malèfic polític Francis Underwood. Només apuntar que, a part de Rodrigo Rato, a qui fa més d’un any ja li va sonar el mòbil en la seva compareixença al Parlament amb la singular melodia del mòbil d’Underwood, aquesta setmana he pogut comprovar que com a mínim un dels diputats de CiU al Congrés també porta aquesta melodia de l’antiheroi de la sèrie ianqui al seu smartphone. Polítics amb instint assassí. Triomfa. Encara que en aparença siguin d’allò més entranyables. Ho hem viscut aquesta setmana en el debat de política general.

    A un tradicionalment tranquil president Mariano Rajoy se li va veure clarament l’instint assassí en la seva agressiva rèplica al socialista Pedro Sánchez. I ho va fer, sobretot, donant-nos una mostra de com és de fàcil retreure al contrari una cosa que un mateix fa, això sí, sense rèplica en condicions en agafar l’altre desprevingut.

    Rajoy, en un moment de l’intercanvi amb el líder de l’oposició, li va retreure que portés escrita la rèplica a la seva primera resposta en el debat. Volia així transmetre que el seu oponent és poc líder i que li escriuen les coses. Però no gaire lluny, als bancs del Govern i als del PP, la rèplica estava servida. Perquè, com és habitual, des del seu escó, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, a mesura que el president avançava en la seva intervenció, anava passant una a una les pàgines del discurs de Rajoy que ella també tenia imprès (amb trams de les rèpliques incloses). I igualment des del seu escó, a la primera fila rere de la dels ministres, el director de Gabinet de RajoyJorge Moragas, no només anava seguint aquests mateixos papers sinó que ell els tenia amb subratllats i amb destacats on prèviament el seu equip havia fixat on tocava aplaudir.

    Ell, de fet, arrencava la major part dels aplaudiments del sector popular. Així que, d’improvisacions, les justes. Però Rajoy, aquí tot aplom, li va retreure a Sánchez la suposada rèplica precuinada. Ni Francis Underwood ho hauria fet millor.

    I és que un punt d’instint assassí, en política, té premi. Ara, després de defenestrar Tomás Gómez a Madrid i d’aplicar-se a fons amb Rajoy al Congrés, les accions de Pedro Sánchez s’han revaloritzat, a l’espera que la campanya a Madrid li surti bé.

    El líder del PSOE sap que de la culminació de l’atac en penja bona part de la seva sort, i per això, entre altres coses, ha posat el director de comunicació de l’executiva del PSOE, Manuel Delgado, a coordinar l’argumentari i la comunicació de la campanya d’Ángel Gabilondo i companyia. Amb aquest esperit d’anar a totes que tant enganxa l’audiència.

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)