Veure sense ser vist

  • Veure sense ser vist

     

    (A la foto, tots els caps/directors de Gabinet del president del govern espanyol que han passat per Moncloa de Suárez a Rajoy. Aquí tauler al Pinterest, amb el detall de noms i períodes al càrrec. I tot a tomb d’article de la setmana dedicat l’actual, Jorge Moragas):

    Bona part del secret de l’èxit d’un director o cap de gabinet resideix a veure sense que et vegin i a fer sense que ningú més que el líder sàpiga el què en detall. Això, amb Mariano Rajoy i el seu director de gabinet, Jorge Moragas, va fallant. De fet, aquest diplomàtic català és segurament, d’entre els que han ocupat el seu actual càrrec a la Moncloa, qui ha mostrat més voluntat de tenir paper en l’escena pública. Aquesta setmana li ha costat un disgust, i amb ell al seu president. És molt visible, surt molt a la foto, i així quan hi ha aigües remogudes és més fàcil que l’esquitxin, i amb ell al seu assessorat. Els missatges de mòbil que hauria enviat a la seva amiga Victoria Álvarez (ex de Jordi Pujol Ferrusola ), animant-la a explicar draps bruts de la família de l’expresident per «salvar Espanya», han obert fins i tot informatius de televisió. 
    El fontaner major 
    El seu antecessor, José Enrique Serrano (2004-2011), sonava sempre a Madrid com a ministrable a cada remodelació de govern que perpetrava el seu president, José Luis Rodríguez Zapatero. Però el gran públic no sabia qui era ni li posava cara. Gran poder, el de Serrano, a qui es coneixia als cenacles com el Fontaner Major del Regne . Ara és diputat i abans de ser-ho amb Zapatero havia estat cap de gabinet també en l’últim any de Felipe González en el poder (1995-1996). Després, amb José María Aznar al capdavant de l’Executiu espanyol, Carlos Aragonés va regnar a la cuina de la Moncloa de principi a fi, entre el 1996 i el 2004. Ara també és diputat. 
    Una sola dona a la llista 
    El primer cap de gabinet del president del Govern central a l’Espanya post Franco va ser una dona (de moment l’única de la llista): Carmen Díez de Rivera (1976-1977), que va ser clau per a Adolfo Suárez (i per a Joan Carles I ) com a pont i emissària. La substituiria Alberto Aza (1977-1981), que posteriorment va ocupar el càrrec de cap de la Casa del Rei durant anys. I amb Leopoldo Calvo-Sotelo, un també discret i breu Eugenio Galdón (1981-1982). Després d’ell, amb la victòria de Felipe González, Roberto Dorado, considerat un home del vicepresident Alfonso Guerra, va batre un rècord encara per superar entre els caps de gabinet dels presidents espanyols, càrrec que va exercir entre el 1982 i el 1993, any en què el va substituir Antoni Zabalza, un home de qui llavors ja era vicepresident, Narcís Serra. Va durar poc en el càrrec, i va obrir pas al citat Serrano en l’últim any de Felipe a la Moncloa. 
    I tots van manar molt, ¿però vostès sabien gaire d’ells? Potser, en conjunt, menys del que saben de Moragas. Cosa, potser, dels nous temps, que ho fan tot més visible (i fràgil).

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)