Som convergents, i… ?

  • Som convergents, i… ?

     

     

    El nou logo de Convergència, presentat aquest cap de setmana en un important Consell Nacional, m’ha cridat l’atenció. Primer perquè va en la línia d’allò que ja han fet altres grans partits de l’Estat, els populars i els socialistes, deixant en segon terme les sigles (CDC, PSOE, PP…) per posar en valor una paraula que implica col·lectiu, “nosaltres”. Un intent via logo per aproximar la imatge del partit a les persones, d’identificar-lo amb gent més que amb estructures de poder. 

     

     

     

    Per aquesta banda, per tant, res a objectar. Ara! La gran pregunta que em ve al cap és si la tipografía escollida per Convergència fa de partit sòlid i de govern. Potser d’un de clàssic no (o de fet, segur), però com que som en un moment on sembla que la gent busca respostes pertot menys en allò de sempre, potser que això últim els ha animat a provar per aquesta via. La combinació n’és la típica i tradicional (blanc-blau-taronja) però del traç simple i més clàssic que utilitzaven fins ara ha mutat en una lletra que ens recorda molt a la dels anuncis d’Estrella Damm i el seu Mediterràniament. Alguns fins i tot a la xarxa ens han recordat que té un aire a això i també a les lletres de la campanya de l’associació Societat Civil Catalana per L’Onze de Setembre (això últim segur que no buscat). La reflexió que se’ns planteja: una tipografia pot acompanyar bé una marca de cervsa però no necessàriament un missatge polític.

     

     

     

    Però amb el temps s’anirà veient. Els logos dels partits acompanyen (ningú no ha guanyat mai o ha perdut unes eleccions pel seu logo) i per tant també mostren (una part amb intenció, l’altra sovint involuntàriament) el moment que viu o que vol viure la formació. Els valors que la descriuen. Convergència està en procés de canvi, com quan abans de les eleccions de 2010 va jubilar un logo que s’havia disposat en caixa baixa (minúscules: dinamisme, joventut…) per un altre en la línia però que convertia la icona corporativa en una emoticona (amb un somriure per transmetre optimisme, confiança…). I en l’últim congrés del partit, ja al govern i en ple procés de retallades (que poc convidava al somriure) i ja fixant-se CiU noves metes polítiques, l’emoticona va deixar pas en la part del somriure a una fletxa que apuntava més amunt (a avançar, a anar més enllà). Han anat canviant.

     

     

     

    Ara el nou logo ens ho canvia tot (menys la boleta allà dalt amb la senyera) i ens vol transmetre noves coses (“som gent per un nou país” -“nou país”, concepte utilitzat per ERC-). És com si les sigles haguessis esclatat, els hagués saltat la cotilla i es mostressin alegres tal i com són, més creatives, més alegres, més expressives (i aquí és on potser el signe d’exclamació no caldria…). Tot plegat és allò que volien comunicar? És allò que pot fer sentir còmode el seu públic tradicional? O potser en vol captar de nou? Està Convergència en condicions d’aconseguir-ho per aquesta i altres vies? Interrogants que queden oberts i que en tot cas se sumen a molts d’altres que descriuen el moment polític en general i el dels convergents en particular.