Pocs però bons

  • Pocs però bons

     

    L’expolític Michael Ignatieff, en el seu últim llibre, Fuego y cenizas (Taurus, 2014), adverteix que les qüestions polítiques es divideixen « més o menys » en dos tipus: «Aquelles que importen només als polítics i al petit grup de la premsa política i als partits que segueixen el joc, i aquelles molt menys nombroses que importen a la gent en general » . I insisteix: « Pots destruir la teva carrera si confons el primer tipus amb el segon» . Un risc que corren tots els polítics, però els alcaldes i regidors no tant, més exposats com estan al contrast més directe entre allò que fan i allò que els seus conciutadans n’esperen. Això explica que els calgui una estructura al seu voltant més lleugera que la d’altres governants. 
    L’alcalde de Girona, el convergent Carles Puigdemont, és un clar exemple d’aquesta tipologia de polítics lleugers d’equipatge assessor. Albert Riera és el gerent de l’Ajuntament i era d’Unió. Va passar de liderar a Girona UDC, a caure en desgràcia al seu partit per disputes internes (ell és independentista) i ara no milita enlloc. Però Puigdemont en va valorar la molta feina feta durant els anys que van compartir a l’oposició com a regidors, i en accedir al govern municipal el va recuperar com a mà dreta. Supervisa i coordina diàriament la feina de les diferents àrees de govern. Un perfil molt diferent al d’un veterà cap de gabinet, Francesc López, que culmina carrera a l’Ajuntament i ja és al límit de la jubilació. Oriol Cases, el cap de premsa, ja hi era amb l’anterior alcaldessa, la socialista Anna Pagans, però Puigdemont el va mantenir com a càrrec tècnic. En canvi, ferm creient d’Internet de fa anys, sí que va fitxar el jove Aleix Clarió (també exmembre d’Unió) com a responsable de les xarxes socials digitals de l’Ajuntament. En definitiva, dos grans homes de confiança, en l’equip d’assessors de l’alcalde. 
    El de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, a més a més del seu primer tinent d’alcalde, Pau Pérez, també compta amb un gran home de confiança que concentra bona part de la planificació política, i en aquest cas és el seu cap de gabinet, Gustavo Cuadrado, que a més també dirigeix la comunicació i l’agenda de l’alcalde. I malgrat que és molt actiu a internet, compta amb el suport d’un equip 2.0 on destaquen noms com el de la periodista Cinta Olivan o el d’Eloína Fernández, germana de l’alcaldable del PP Alejandro Fernández i que treballa a l’Ajuntament des de l’any 2001. 
    Els assessors, sempre al cercle més íntim de confiança dels líders polítics, i algunes vegades fins i tot al cercle familiar, com és el cas del cap de gabinet de l’alcalde de Lleida i actual president del PSC, Àngel Ros. I és que José Crespín, a més a més d’aquest càrrec, és gendre de Ros. Publicitari amb recorregut professional al partit i també a la Diputació de Barcelona, és la mà dreta d’un alcalde que també compta amb el consell i l’estreta col·laboració de dos tinents d’alcalde: Montse Mínguez i Fèlix Larrosa. Pocs però bons, busca en el seu entorn més immediat. Com la major part d’alcaldes. I algunes vegades tenen sort.

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)