Què els diu l’olfacte?

  • Què els diu l’olfacte?

     

    Aquesta setmana Jesús Caldera, exministre de Zapatero, ha donat suport a Eduardo Madina com a futur líder del PSOE. I compte perquè Caldera no passarà segurament a la història ni com a ministre ni com a director del frustrat intent de think tank socialista alternatiu a la FAES d’Aznar que va muntar sota el nom d’Ideas, però d’olfacte per identificar cap on bufa el vent, i més concretament a propòsit de qui guanyarà al PSOE, sí que n’ha tingut, com a mínim fins ara. El va tenir el 2000 amb ZP i en l’últim congrés amb Rubalcaba. Compte amb l’olfacte. També el de la cap de campanya de Madina, Imma Aguilar, que va aterrar al Senat de la mà de Carles Bonet (d’ERC) i que amb els anys ha passat a ser assessora clau de l’Entesa de Progrés de José Montilla a la cambra alta espanyola. Olfacte. Ensumar cap on es mou la política i els seus protagonistes. És clau.

    I olfacte és allò que van pensar que posaven en valor la nit electoral del 25M a l’Hotel Majestic alguns prohoms de CiU que davant un resultat no dramàtic però tampoc per tirar coets van receptar «menys corbates» per mirar de remuntar. ¿La idea de fons, també verbalitzada per alguns destacats membres convergents?: «Una aposta decidida per la socialdemocràcia».

    Una idea interessant però que costa de veure que capti bé la flaire política del moment, amb un córner de l’esquerra i del centre-esquerra força disputat, amb un PSC minvant a qui ERC guanya aquest terreny amb força i en competència a certs espais amb ICV. ¿Convergència hi hauria d’apostar? ¿Del tot? ¿Segur? ¿Només?

    Certament a Convergència tenen clars força deures a fer. Una altra cosa és si s’hi acabaran posant decididament i a temps. Però és força consensuada l’opinió que cal reequilibrar el biaix ideològic del partit, en els últims temps percebut com a més enllà del liberalisme que oficialment el descriu. N’hi ha que volen tornar a posar en valor la convergència de diferents ideologies que unides pel nacionalisme (ara sobiranisme) va fer créixer i consolidar el partit-moviment.

    Però l’olfacte els diu això i alhora els aconsella nova generació. I és que força més enllà de les corbates, a alguns els va grinyolar que la nit del 25M, al Majestic, les cares que envoltaven Artur Mas i el candidat Ramon Tremosa fossin majoritàriament «les de sempre, amb força consellers que ja ho eren a finals del segle passat». ¿No hauria sumat i dit més una foto amb joves alcaldes que se la juguen en les pròximes eleccions, les municipals? És el que es pregunta més d’un a Convergència, d’entre aquells que no tenen problemes amb la corbata. ¿Nova generació? ¿Socialdemocràcia? ¿Què els diu l’olfacte?

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)