Speakes i els ‘spokemen’

  • Speakes i els ‘spokemen’

     

    Nova edició de Els Guardians de la Setmana (la 28).

    Divendres passat va morir Larry Speakes, portaveu a la Casa Blanca de Ronald Reagan. Avui en Marc Bassets a La Vanguardia n’ha fet interessant obituari. Formava part de l’equip de premsa del president Ronald Reagan a l’Ala Oest de la Casa Blanca quant aquest fou objecte d’un atemptat i el seu secretari de premsa, el titular, James Brady, va resultar-ne malferit. Coses (per sort poques que arribin a aquest extrem) de la màxima proximitat de l’spin doctor, de l’assessor, amb el líder. Màxima proximitat, màxim risc (normalment polític, no físic).

    El portaveu presidencial o del cap de govern en el món anglosaxó es coneix com a spokeman. L’home que parla. La veu del líder davant la premsa. Un dels més importants d’entre els guardians del missatge, els membres de l’equip d’assessors de comunicació i estratègia del polític. I un dels seus màxims propòsits és la discreció i el càlcul respecte d’allò que es pot dir, d’allò que no, així com també del “com” i el “per què”, el “quan” i amb “quina intenció” es comunica quelcom, sempre al servei d’una estratègia de comunicació de la política.

    Speakes, molt-molt no va calcular. Va generar algun foc important i, un cop fora del cercle presidencial va publicar un llibre més aviat indiscret que explicava detalls de la cuina d’aquella West Wing que ell va viure. Això va provocar l’enuig de Reagan i, sens dubte, el gaudi de molts com nosaltres amb curiositat per saber sobre aquest món. El llibre, per si hi voleu caure: Speaking Out: The Reagan Presidency from Inside the White House.