La campanya del ‘sí’ (a Alicia)

  • La campanya del ‘sí’ (a Alicia)

     

    En el ram dels assessors de comunicació política, en el món dels spin doctors , n’hi ha que saben mantenir-se en un segon pla, moure’s bé on els pertoca, rere les càmeres, i així passen els anys, les dècades, els assessorats i els líders, però ells romanen. Aquesta setmana les càmeres n’han captat un exemplar habitualment esquiu amb els seus focus. I és que aquest dissabte vam poder veure als informatius de televisió Eladio Jareño, director de comunicació del PP català, entrant al Palau de Congressos de Catalunya amb el director de gabinet de Mariano Rajoy, un Jorge Moragas que va voler implicar-se a fons en una convenció del PP que ha estat un èxit per a Alicia Sánchez-Camacho. Perquè molts (en el mateix PP) la donaven per políticament morta no fa gaire, però de moment aguanta. I de fet la convenció del cap de setmana, tal com la va idear el seu equip en coordinació amb el de Rajoy, buscava projectar sobretot això. 
    El president Artur Mas va afirmar divendres que el PP havia començat «la campanya pelno ». Error. El PP, aquest divendres i ahir dissabte, ha projectat una campanya llampec pel sí Alicia Sánchez-Camacho, com a reimpuls de la seva carrera. I d’aquí la desfilada per Barcelona de María Dolores de Cospedal, Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i dos spin doctorscatalans de relleu: l’esmentat Moragas i el secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón
    Les ensabonades que divendres es van dedicar en els seus parlaments Cospedal Sánchez-Camacho van fer envermellir molts a la sala. I ahir dissabte, sabent que amb Rajoy la cosa no es podria superar, Alicia es va elogiar ja d’entrada a si mateixa amb frases com «a alguns ens toca sempre treballar, com a tu i a mi, ¿oi president?», o «Jorge Fernández, el nostre ministre català, m’ha agraït el que faig per Catalunya i pel Govern d’Espanya». Va reblar la intervenció comparant-se amb Dalí. I més d’un va al·lucinar, però és que d’això anava la convenció del PPC, res més. Quant a discurs, per exemple, Rajoy no va aportar gairebé res de nou que no digués fa uns dies en l’entrevista que li va fer Gloria Lomana a Antena 3. 
    La campanya pel no (a la consulta), al PP ja la van començar fa molt temps. En canvi, l’equip de Sánchez-Camacho necessitava fer quallar un moment com el d’aquest cap de setmana, després de convèncer Rajoy i el seu entorn que ara no toca un canvi de lideratge al PP català, davant la força del «desafiament sobiranista». 
    Jareño, professional de llarg recorregut que ja en el seu dia va assessorar en imatge i comunicació a governadors civils com Ferran Cardenal (PSOE) o a Julia García Valdecasas (PP) en la seva etapa com a delegada del Govern, ha trobat en Sánchez-Camacho el repte de la seva carrera, i no llança la tovallola. I això que ella persisteix en el seu estil depassat de voltes, per exemple aquest divendres afegint d’espontani al seu discurs unes frases de collita pròpia comparant la situació dels populars a la Catalunya actual amb la del País Basc on ETA encara matava. Però per a això hi ha els Jareño. Per intentar arreglar moments d’aquests que els fan esclatar el cap, ideant-hi sortides. Per aconseguir que fins i tot uns poc habituals davant les càmeres com Moragas Ayllón donin la cara pel PPC i la seva lideressa en moments complicats. Aconseguir coses d’aquestes justifica que passin els anys, les dècades, i que certs assessors romanguin.

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)