-
- 20 oct
Xoc de trons
El poder de les formes. Així va titular Esteve Riambau el seu llibre sobre Francesc Galmés, que va ser cap de Protocol de la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya provisional i de l’Ajuntament de Barcelona. Formes i poder. Poc marge ha de quedar a la improvisació quan es tracta de projectar un líder polític o institucional a una societat feta a allò d’«una imatge val més que mil paraules». Ell no és la institució, però la representa, i amb el lloc que li reserva el protocol ho pot posar en valor si aquest ho destaca. Això ha discutit el govern del PP amb la priorització de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría davant el president Artur Mas en l’acte de dijous a Foment del Treball. I ell, en no empassar-s’ho, s’ha negat a assumir el desplaçament establert en rang, no a ell com a individu, sinó a la institució de la presidència de la Generalitat.
Des del PP se cita l’article 13.1 de la llei 50/1997 que parla de la «delegació de funcions». Des del Govern es replica que «la vicepresidenta tenia delegades funcions, no rang», i que en tot cas la norma marca «delegació expressa», que passaria per publicació al BOE, no per una carta informativa remesa per la Secretaria General de la Presidència del Govern. Sigui com sigui, ha tornat a quedar clar: el PP busca el xoc de trens, i que es noti, i Mas no està per cedir per evitar-ho.
Només 72 hores abans de l’acte, la Moncloa va trucar a Foment per canviar allò que s’havia convingut, i ho va fer amb el reforç del president de la CEOE, Juan Rosell. El protocol en acte d’una entitat privada és responsabilitat d’aquesta. D’aquí el malestar de part de l’empresariat per l’aposta de Joaquim Gay de Montellà doblegant-se a les pressions de Madrid i contravenint allò que havia pactat amb el Govern. Gay havia arribat a expressar la seva voluntat de comptar amb el president fins i tot amb frases de l’estil «és que si no ve haurà de tancar ella…».
Però dijous tot va canviar, i així es va comunicar a Palau, quan en totes les propostes prèvies d’acte tancava el president. Mas i el seu equip van decidir llavors no obrir una guerra amb Foment («només faltaria això ara!», diu un dels homes de Mas) però sí respondre amb claredat a «l’atac» de Madrid. Carles Fabró, cap de Protocol de la Generalitat (amb molta escola), ho ha deixat clar en més d’una ocasió: «Quan les coses no estan escrites, allò que acaba valent és el precedent». Si la presidència de la Generalitat hagués accedit a ser desplaçada, ho hauria fet per sempre. I això, encara més en el moment polític actual, amb Mas no anava a passar. Perquè el protocol no és cap joc. L’incident d’aquesta setmana no ha estat un joc de trons (com la sèrie de moda) sinó un xoc de trons. Una modalitat més de col·lisió de les moltes que anuncien el xoc de trens que ningú, especialment a la Moncloa, vol evitar.(Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)
