Espanyolisme de primera

  • Espanyolisme de primera

    Sovint no cal elevar l’anècdota a categoria, sinó buscar la categoria que hi ha de fons en tota anècdota. L’anàlisi de la política ho aconsella, tan planificada i estudiada com la tenen aquells que s’hi dediquen davant i darrere de les càmeres. Perquè sota el detall aparentment més insignificant sempre hi pot haver alguna cosa molt seriosa. 
    Aquí l’anècdota. Fa uns quants mesos, en conversa amb un dirigent del PSC i davant el neguit que em manifestava per la incapacitat del seu partit a l’hora de projectar un mínim missatge de renovació, se’m va ocórrer fer-li una broma per treure ferro al moment: «Per començar, mireu de renovar-vos una mica estèticament. Poseu-vos vestits de tall modern, corbates primes…». Però la seva resposta (seriosa) em va tallar la frase i em va glaçar el somriure: «No, impossible, aquest look ja ens el té agafat Ciutadans». Vaig veure-ho clar, certament els d’Albert Rivera Jordi Cañas els tenen la moral molt minada. Categoria. La mateixa que s’amaga rere l’anècdota de l’espectacle d’aquesta setmana al Parlament, amb els diputats del PPC aplaudint Cañas i seguint Rivera i els seus en l’abandonament del ple enmig de xiscles i escarafalls. 
    Alicia Sánchez-Camacho Enric Millo no hi eren. ¿Què haurien fet, si haguessin estat a la cambra? No ho sabrem mai. O sí, perquè el PP català ja fa temps que va disparar el seu to i la seva gestualitat, molt especialment arran del naixement de Ciutadans i el seu accés al Parlament. Arran d’això i de la ruptura popular amb CiU, és clar. 
    A Madrid, el PP creu que l’ebullició del procés sobiranista a Catalu-nya és una bomba de rellotgeria per als socialistes. Conclusió: ja els està bé «perquè així el PSOE implosionarà». Frase sentida de boca d’un molt alt dirigent de la Fundació FAES, el think tankconservador presidit per José María Aznar. Frase verbalitzada en petit comitè unes quantes setmanes abans que el PSOE presentés el seu manifest federalista a Granada, que per cert a Catalunya no ha servit per aturar en absolut el debat sobiranista, però que per als socialistes va semblar la gran cosa de cara a mirar de mantenir la pau interna. 
    Les successives enquestes, que mostren que Ciutadans creix sostingudament a base d’antic votant de PSC i PP, només han fet que augmentar l’ansietat i el sentiment d’impotència entre els socialistes, i han disparat l’abrandament espanyolista dels populars. En definitiva, el tacticisme dels uns (PP) i els intents dels altres (PSC) per voler satisfer tothom (ho han aconseguit amb ben pocs) deixa Ciutadans lluny de l’anècdota. És seriós. A Catalunya són espanyolisme de primera categoria.

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)