Els Guardians de la Setmana (24)

  • Els Guardians de la Setmana (24)

    Ja hi tornem a ser! Ja tenim aquí Els Guardians de la Setmana return. Sobretot (que no només) apte per a membres de la malaltada compol. I vull reemprendre amb una recomanació que neix d’una altra recomanació. M’explico.

    Fa un mesos vaig dedicar un post de la sèrie Els Guardians de la Setmana a un antic escriptor de discursos (speechwriter) de qui va ser ministre d’Afers Exteriors i primer ministre francès, Dominique de Villepin. El jove protagonista? Antonin Baudry, qui passada aquella etapa va decidir (feina seva a banda) crear un còmic, Quai d’Orsay (Afers Exteriors), sobre la seva experiència en l’equip d’assessors i estratègia del ministre. Els budells dels guardians del missatge d’un altíssim càrrec, al descobert, via humor.

    Bé, doncs d’allò se n’ha fet ara pel·lícula, presentada al Festival de San Sebastià: Quai d’Orsay, de Bertrand Tavernier. Encapçalant el post (i aquí), el tràiler. Crec que la gaudirem molt. El cap de gabinet (dircab), secretàries, assessors, equip de premsa i companyia hi tenen un gran paper. En quedeu alertats.

    A partir d’aquí, unes recomanacions sobre el nostre món compol: articles boníssims de l’Àlex Grijelmo a El País sobre el món del joc amb les paraules en política. Els Baudry de les institucions públiques i dels partits fan moltes de les seves, amb el llenguatge de líders i portaveus. Fins al punt que cansen a força gent o que esdevenen caricatura de si mateixos, com denuncia aquesta sàtira del Gran Wyoming de fa pocs mesos:

     

     

    “¿Cómo entender el lenguaje del PP?”, es pregunta Wyoming. Però el cas és que d’eufemismes no només en tira Mariano Rajoy i els seus.

    I d’aquí les recomanacions de lectura d’articles de Grijelmo. Compteu que molts speechwriters i spin doctors han estat treballant en la concepció i impuls d’algunes de les expressions protagonistes d’aquests articles seus:

    El prestigio de las palabras (“Algunos términos del discurso político bendicen todo cuanto tocan. Y a veces nos engañan”)

    “Derecho a decidir” ¿qué? (“El sentido de este verbo sólo se puede completar si le acompaña un complemento directo”)

    Cuánto dura el verbo “me equivoqué” (“Se reducen los daños si el error admitido queda circunscrito al mero acto de nombrar a alguien”)

    El fallo informático, o el fallo del informático (“El truco consiste en alejar gramaticalmente a las personas de los fenómenos que ellas mismas provocan”)

    El arte de comparecer (“Recorrido por la historia de un significado que se ha ido adaptando al interés de los políticos”)

     

    Bona lectura i ben retrobats!