Salvar el soldat Rajoy

  • Salvar el soldat Rajoy

    Un bon dia, Albert Sáez va descriure la jugada estupendament: «Salvar el soldat Zapatero». Homenatge a aquella duraSalvar al soldado Ryan, de Steven Spielberg. I sí, en el cas del procedir rebatejat per Sáez, amb un protagonista espanyol que va executar a la perfecció un paper de protagonista-víctima. No era el primer president del Govern que l’interpretava amb èxit. I ara l’equip de Mariano Rajoy hi torna, però el remake apunta a fracàs. 
    Fa uns quants anys, els partits catalans van arribar a la conclusió que havien de cedir en les seves demandes inicials si volien tirar endavant l’Estatut. De fet, CiU es va avançar en l’últim moment a l’Esquerra de Joan Puigcercós Josep-Lluís Carod-Rovira, quan Artur Mas Josep Antoni Duran Lleida van aconseguir reblar primer i amb foto incorporada a la Moncloa. Però a ERC sabien que poc abans de la foto finish que va apuntar la (pírrica) victòria del pacte a Mas, ells havien arribat a la mateixa conclusió que CiU i ICV: calia fer assumible un text estatutari que permetés a José Luis Rodríguez Zapatero salvar la pell que en teoria s’estava deixant en el procés. 
    La caverna mediàtica espanyolista, el Partit Popular i els José Bono Alfonso Guerra del PSOE havien exercit perfectament el paper de poli dolent, de tradicional i eficaçlobby anticatalà. I Zapatero era l’entranyable i voluntariós poli bo, Bambi,l’amic de l’Espanya plural que en boca seva encara no se sabia simple eslògan. 
    La tàctica va servir els interessos del Govern espanyol de torn, així com abans havia estat útil a Adolfo Suárez Felipe González. «Ell ho vol… Però no pot… No el deixen… Les pressions són molt fortes… S’hi juga molt… L’ala dura del seu partit…», i així mil i una vegades per mirar d’alleugerir de pressió l’interlocutor espanyol i apel·lar al mític seny català. 
    Durant el crispadíssim procés de negociació de l’Estatut del 2006, Rajoy i el Partit Popular (llavors a l’oposició) també van recórrer a aquesta tècnica. El seu equip ja repetia: «Mariano voldria rebaixar la tensió, però Ángel Acebes Eduardo Zaplana…». I res. Ara com a president, fa dies que el mantra es torna a repetir des dels altaveus de la Moncloa davant la qüestió catalana: «Mariano ho vol però no pot, no el deixaran». S’apunta que ell voldria buscar punts d’acord amb la Generalitat, però que els durs del seu Govern i del seu partit no li deixen marge per a l’entesa i « Mas no fa gestos, no és raonable». I ho repeteixen. Molt. Ben bé tant com la vella pel·lícula del pacífic president presoner dels seus i a qui cal salvar. Massa vist. Com la major part de trucs que durant dècades han fet que la política catalana decidís ajornar-ho tot fins a una hipotètica millor conjuntura.

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)