Crisi o catarsi?

  • Crisi o catarsi?

    «Les crisis són sempre oportunitats». ¿Autora de la frase? Esperanza Aguirre. D’aquest dimarts. No es talla un pèl. I és que no hi ha dubte que té raó i que la confraria de veure sempre el got mig ple ha identificat tradicionalment una crisi com molt més que un greu problema. ¿La idea? No enfonsar-se amb la crisi sinó entendre-la com a oportunitat per fer catarsi, per reinventar-se, per girar full i agafar impuls. Una altra cosa, és clar, són les molt mal dissimulades ganes d’Aguirre per aprofitar la crisi del PP pel cas Bárcenas en la seva ambició de rellevar en el poder Mariano Rajoy tant sí com no. L’altre, però, no s’estarà quiet. Callat potser sí, tant com pugui, però de moviments a curt i mitjà termini ja se n’estan coent a la Moncloa. Fonts molt properes a l’equip de Rajoy admeten que de cara a la tardor hi podria haver crisi de Govern. És a dir canvi, ganes de projectar un refer-se. I en això coincidiria Rajoy amb les intencions d’un Artur Mas de qui en el seu entorn més immediat s’admet que també a la tardor haurà de sacsejar partit i Govern.

    Des de Convergència s’assumeix que aquesta tardor hi haurà novetats en el procediment judicial que té imputat Oriol Pujol pel cas de les ITV, i que a partir d’aquí caldrà moure’s. Des del mateix Govern un dels homes més propers al president assumeix que «cal fer alguna cosa, s’ha de reaccionar, hi ha d’haver sacsejada, perquè el partit (internament) és com si no existís i ningú no hi mana». Conclusió compartida per més d’un pes pesant: a la tardor caldrà fer un pensament, i que es noti. Amb Pujol o sense. 

    Segons un dels homes més propers a Mas, a principis d’aquest any, poc després de formar Govern, el president va admetre en petit comitè que el líder que en el futur l’haurà de substituir ja es trobava al Consell Executiu. Noms a retenir, en aquest sentit, són sobretot quatre: Francesc Homs, conseller de la Presidència i Portaveu; Germà Gordó, conseller de Justícia; Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat, i Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació. 

    Tots ells han emès senyals en els últims temps sobre la seva voluntat de ser a la cursa per la successió o, com a mínim, han deixat clar que tenen ganes de dir-hi la seva i ser decisius en el procés quan sigui arribat el cas. Queda lluny, o aquesta és la idea amb què treballen a CiU, però en els temps convulsos que viu la societat i la política del país, ja res no es pot guionitzar o calendaritzar com anys enrere. En aquest sentit, una propera remodelació de Govern i la reestructuració de la cúpula de Convergència poden donar pistes interessants. Sobre si segueixen en clau només de crisi o si opten per la catarsi.

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)