Contra les vaques sagrades

  • Contra les vaques sagrades

    Com diu Albert Sáez, alguns busquen unback to the basics. Un retorn als clàssics. Però, ja que hi estem posats, per allò de la llei del pèndol, n’hi ha que han decidit apostar per coses que ja hi eren fins i tot abans de Mariano Rajoy Alfredo Pérez Rubalcaba, dos senyors madurs però amb un frame, amb un marc mental, vell. Són icona de la política espanyola que ens ha dut al moment crític on som. D’aquí que en enquestes com l’última del CIS els grans partits tradicionals s’esfondrin, i que n’emergeixin les opcions que sonen (en algun cas ben falsament) més trencadores i «diferents». Això sí, el més preocupant és que només Policia, Guàrdia Civil i Forces Armades aproven. Back to the (molt) basics, en podríem dir. 
    Però si ens aturem en una altra dada del CIS, la referent a l’opció per la independència a Catalunya, s’albira un cert bri de canvi que no sona a retrocés. Un apunt de voler anar endavant, no enrere. Una idea de canvi, de sotrac, que no sona a cosa arnada. Una aposta àmplia pel canvi d’ estatu quo en la relació Catalunya-Espanya. I això no arribarà de la mà dels de sempre o del fer de sempre. Les enquestes i el moment ho indiquen. Som davant d’un repte col·lectiu que té molt de generacional, de marc mental nou, de reptes nous que s’han d’assumir fermament. 
    A Madrid ho tenen complicat. Rubalcaba, la teòrica alternativa, ha esdevingut una espècie d’esfinx d’Amenofis que veu passar els segles (en el seu cas, els governs i les direccions socialistes), impassible, amb desperfectes evidents, però inamovible. I en contraposició al seu lideratge van emergint (tímidament) noms com Carme Chacón, Patxi López, Eduardo Madina Beatriz Talegón, que a banda d’una certa flaire fluflú i de poca substància a l’estil ZP, sobretot comparteixen el factor generacional com a impuls per al canvi. Però al factor edat, ¿quin canvi de relat de fons hi sumen? 
    A Catalunya, el dret a decidir i l’aposta per l’estat propi ha dotat de contingut una nova generació política que ara de la mà de CiU i ERC decideix. Però encara s’ha d’acabar de veure amb quina força real. Per exemple, a CiU, els més joves (amb alts càrrecs al partit i el govern) aquests dies fan força per impulsar un canvi generacional (no només pel que fa a edat) en la reformulació d’ El Matí de Catalunya Ràdio i en els nous telenotícies de TV-3 que s’estrenaran al tornar de vacances. «¡No més vaques sagrades! Volem canvi,frame nou, relat nou», diuen. Pinta que ho tenen difícil. Però hi persisteixen. I es planten també davant l’espècie que corre els últims dies entre bambolines i segons la qual Madrid posarà ja damunt la taula una megaoferta (econòmica) que Catalunya (el seu govern, el seu parlament) «no podria refusar». Però «això seria més del de sempre», asseguren des de CiU. No volen revisitar els clàssics, asseguren. ¿Els deixaran volar?

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)