Va de cases grans

  • Va de cases grans

    Si demà algú des de la política convidés a «obrir fronteres» que separen la societat i a «aixecar la moral i la qualitat del país», molts demanarien on cal firmar. Però l’apel·lació, encara de primera necessitat, no és d’ara, sinó del setembre del 2007, i va verbalitzar-la Artur Mas, amb la voluntat oficial de «refundar el catalanisme» i amb la més prosaica de mirar d’albirar una mica de llum a l’horitzó. Feia un any que per segona vegada consecutiva havia guanyat unes eleccions però havia de conformar-se de ser cap de l’oposició. I llavors va néixer el projecte de la Casa Gran del Catalanisme. La seva translació pràctica per mirar d’obrir el discurs i les costures de CiU va ser la Fundació Catdem, la històrica Trias Fargas renovada i amb Agustí Colomines de director.

     

    De pocs think tanks del país s’ha parlat tant en els últims anys. No ha deixat indiferent, s’ha fet notar. Com el seu director. I els recels que ha aixecat en diuen molt. No ha agradat ni als qui volien la CiU tradicional amb el discurs i les fronteres de sempre (on se sentien confortables), ni als qui van veure-hi una OPA hostil a part del seu espai via eixamplament del típic de CiU. Ara caldrà veure si aquesta tasca es reimpulsa o si passa a assumir el rol discret que descriu la majoria dels laboratoris d’idees en el nostre mapa polític.

    Colomines ho deixa i ja sonen noms per al seu relleu. Un amb força: Ferran Sáez Mateu, professor de prestigi. En tot cas, aquest cop sembla que l’operació no s’escaparà del tot del control d’Oriol Pujol. Ja no és oficialment secretari general de CDC, però els interessats saben que també han de parlar amb ell. S’ha «apartat» a mitges, és clar. Com el mateix Colomines, «que ara s’ha tret del damunt la pressió del partit però mantindrà la línia directa amb el president», segons un proper a tots dos.

    Malgrat que al partit saben que «el pitjor del cas Palau (i la seva derivada amb la Trias Fargas) és a punt de caure i serà un desastre», no volen deixar perdre del tot la Catdem. Els temps van de cases grans. D’intents dels partits per mirar d’eixamplar les seves fronteres i llenguatge tradicionals. Ho necessiten, grans i petits, perquè no van precisament sobrats d’idees ni de ciutadans o militants amb ganes d’enllaçar el debat polític amb el del carrer. A Iniciativa, per exemple, amb gent del PSC i amb d’altra no militant enlloc, ja n’hi ha que treballen amb l’opció d’un projecte (que a Barcelona pugui desembocar en candidatura) encapçalat per la popular portaveu de la Plataforma del Afectats per la Hipoteca, Ada Colau. Davant les limitacions manifestes dels partits tradicionals, s’albiren temps de cases grans, de sumes que fa un temps haurien sonat impossibles. Tot això si els partits ho permeten, és clar.

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)