Temps inflamables

  • Temps inflamables

    A Convergència, el relleu del president Artur Mas encara s’albira llunyà. Però no tant com abans de l’Onze de Setembre passat i ni de bon tros tan enllà com s’intuïa prèviament al daltabaix electoral del 25-N. Així, tot i que de forma molt prudent, alguns dels hipotètics aspirants a successor van emetent senyals de vida. Res d’explícit que els pugui cremar, però hi ha moviments (interessants).

    Aquesta setmana, Lluís Recoder ha estat notícia. Ha deixat el seu escó. Algú podria pensar en una retirada definitiva, però, ¿i si vol dir tot el contrari? No va agradar gens, entre sectors de la militància i quadres de CDC, el pas enrere a mitges que va fer l’avui exconseller després de les eleccions del mes de novembre, quan va renunciar a seguir en el Govern català però va decidir mantenir l’acta de diputat. Ara ha corregit el tret i fa punt i a part clar. «Si ens estavellem moltíssim i tots els qui ara formen part del projecte Mas en surten esquitxats, potser llavors uns quants l’aniran a buscar», admeten des del partit. És l’alternativa total.

    En contrast, d’entre les hipòtesis de futur lideratge a Convergència, el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Quico Homs, és el més proper i identificat amb la causa del president. A Palau ja manava molt. Ara més, sense Germà Gordófísicament a l’indret i amb conselleria pròpia a Justícia. Hi ha qui interpreta que el nomenament de Jordi Vilajoana com a secretari general de la Presidència va ser un moviment de Mas per amortir-ne el pes, però a Palau, Homs i el seu equip -els Quicos- hi tenen el seu feu. Això sí, en els últims temps, Homs accepta invitacions per visitar agrupacions locals del partit (per petites que siguin), fa xerrades amb els joves de la JNC (cosa que diuen que no feia fins ara) i volta pel territori els caps de setmana. Agrupacions, joventuts, territori. Bàsic.

    I amb un Oriol Pujol en hores baixes, el secretari d’Organització del partit, Josep Rull, guanya protagonisme mediàtic i busca el cos a cos amb Josep Antoni Duran Lleida i amb el Partit Popular, manera de fer que agrada a la base convergent. Sap comunicar, gaudeix de poc coneixement entre la població en general, encara no té un grup compacte afí dins de CDC, però sap de la importància de comunicar bé. Hi treballa amb el seu cap de gabinet, Emili Aberich. I si ha de rellevar Pujol en breu, ni que sigui temporalment, s’hi dedicarà, perquè entén que a la Convergència actual li cal. I a ell. Com a d’altres que també es mouen, de moment amb discreció. Potser ja arribaran temps més inflamables. Però de moment hi ha Artur Mas. Hi ha qui ha posat una espelma perquè això duri molt.

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)