-
- 23 mar
Els Guardians de la Setmana (9)
Els Guardians de la Setmana, aquesta tot centrat amb un de brutal.
Allò que al Regne unit es coneix com el Foreign Office, a França és el Quai d’Orsay. És el ministeri d’Afers Exteriors. Bé, a França aquesta expressió descriu aquest departament del govern però també un famós còmic. Un de protagonitzat per un ministre que en el dibuix recorda moltíssim a Dominique de Villepin, qui va ser ministre del ram en temps de Jacques Chirac de president. Després en seria fins i tot primer ministre i aspirant a una successió que va perdre estrepitosament contra un Nicolas Sarkozy (llavors ministre de l’Interior) amb qui des d’aquells temps l’uneix una relació d’odi profund que ha arribat fins i tot als tribunals.
(Parlant de tribunals, aquests dies Villepin ha degut riure força, ara que la justícia ha imputat Sarkozy en el cas Bettencourt. Hi ha la sospita que es va aprofitar de l’edat avançada de la propietària de l’imperi cosmètic l’Oreal -Liliane Bettancourt- per aconseguir fons per a la seva campanya presidencial.)
Però tornant al cas, a Villepin: ara riu com segurament va riure l’any 2010 en veure’s com a “protagonista” d’un còmic que descriu l’acció i la cuina d’un ministeri al més alt nivell. I, coses de la vida, fa poques setmanes que va fer-se públic que l’autor dels textos del còmic Quai d’Orsay va ser assessor seu al mateix ministeri. De fet, abans d’escriure còmics escrivia els discursos del senyor ministre, amb qui va seguir en contacte quan aquest passà a ser cap de l’Executiu. Un speechwriter posat a guionista! Fa unes setmanes parlàvem de com Jon Favreau ha deixat Obama per Hollywood, i ara això. Els guionistes del poder, ja ho veuen!
Us parlo d’Antonin Baudry, avui diplomàtic i assessor cultural a Nova York, “representant permanent de les universitats franceses als Estats Units”. Jove, de 37 anys, ha signat els seus còmics amb l’àlies Abel Lanzac (pseudònim en homenatge d’Abel Ferrara, director i guionista de cine nord-americà). I no va ser fins fa un mes que va treure’s la màscara, per rebre públicament el Premi al Millor Àlbum de l’Any en el Festival d’Angoulême pel segon volum de Quai d’Orsay. Aquest festival està considerat dels més importants del sector del còmic.
La de Baudry és una ment en constant ebullició. De fet, entre les seves moltes càbales, una altra que ha estat materialitzada: un joc de taula basat en el món Quai d’Orsay: La Course à l’Elysée (La carrera cap al Elisi).
L’any 2002 va deixar els seus estudis de Literatura (segona carrera) per convertir-se en la “ploma” dels discursos del ministre Villepin. A partir de llavors es va enfrontar a un univers que descriu com a “complicat i codificat”, i començà a imaginar uns còmics on explicar-ho tot. En topar-se amb el dissenyador Christophe Blain, l’aventura va prendre forma.
El cap de la diplomàcia a Quai d’Orsay es diu Alexandre Taillard de Vorms (malgrat que tothom a França hi va veure des del primer moment a Villepin). El seu Gabinet queda retratat com una espècie de planta de gas en sobreescalfament permanent, amb uns assessors presos sempre de la histèria però que miraculosament sempre cauen dempeus.
Aquesta setmana, dimarts 19, a Libération li van dedicar el retrat de la seva contra: “L’Abel de la bulle“. Quin gran país, no? Amb contres de diaris de prestigi dedicades a guardians del missatge que del món dels spin doctors en fan còmics i fins i tot jocs de taula!
