Els Guardians de la Setmana (6)

  • Els Guardians de la Setmana (6)

    Igual com l’argot coneix al director de comunicació com a dircom, aquí obro aquesta setmana Els Guardians de la Setmana amb una peça interessant on veiem com a França abreugen la denominació del director de gabinet com a dircab: “Martine Aubry se tient sur ses gardes“. Un article de Libération que explica com malgrat la discreció actual que guarda la gran rival de François Hollande, “els seus” no defalleixen. Al “comandament”, un home clau: el seu antic dircab, Jean-Marc Germain, avui diputat. Les seves tropes regulars, una quarantena de diputats. I els batallons, els qui li van donar suport durant les primàries davant d’Hollande i la resta de candidats socialistes a les eleccions presidencials de 2012.

    I més França. Aquí un interessantíssim article de Sophie de Ravinel a Le Figaro: “Fin de partie à l’Hôtel de ville pour Bertrand Delanoë“. Genial crònica del crepuscle polític de l’actual alcalde de París, que beu molt d’aquella màxima de Seth Godin, referent en el món del màrqueting, que diu que a dia d’avui tot allò que envolta el líder polític ens ajuda a descriure’l, entre altres, la seva parella… i els seus assessors. Delanoë no epetirà com a candidat, i alguns ho van començar a intuir fa uns mesos quan qui havia estat cap de gabinet seu durant anys, Nicolas Revel, va passar a esdevenir un dels dos secretaris generals adjunts de l’Elisi. Aquesta va ser una pista sobre la fi de cicle de Delanoë, igual com quan el seu assessor de comunicació, el jove enarca Gaspard Gantzer, també va fitxar per l’administració Hollande. Quan el líder emprèn retirada i els spins s’han de buscar la vida.

    Aquí una altra peça amb els guardians del missatge pel mig, amb una expressió interessant, en aquest cas “it-is-always-a-campaign thinking“. Es tracta d’un article d’opinió de Mike Murphy a la revista Time, també aquesta setmana: “Organizing for Failure” (“Organització per al fracàs”). Brutal viatge a Obama, a qui es reclama “deixar de fer campanya i posar-se a governar seriosament”. L’inici ja promet i tira d’spin doctors per atacar el president nord-americà: “El president Obama ha iniciat el seu segon mandat com si la seva campanya de reelecció mai no hagués acabat. Això és un error titànic. Els seus assessors de la Casa Blanca estan malinterpretant del tot el panorama polític si pensen que una pluja d’ardents discursos de campanya i l’estil electoral aconseguirà res a Washington. En realitat, el pensament basat en l’és-sempre-campanya (it-is-always-a-campaign) subvertirà qualsevol intent de significatiu èxit d’Obama en el seu segon mandat”. Pam. Allò de la campanya permanent està clar que farta a més d’un.

    I reblo amb un guardià del missatge no occidental: la mà dreta del president iranià Ahmadinejad. Es diu Esfandiar Rahim Mashaei, el seu gran assessor també de cara a les eleccions presidencials del proper mes de juny. Newsweek el va batejar com el Rasputin d’Ahmadinejad. Diu The Times que el líder iranià i el seu home de confiança tenen un pla que consisteix en mirar de separar el poder religiós del poder polític de l’Estat. L’article, titulat “President and right-hand man plot to draw line between mosque and state“, compta amb declaracions de Mashaei i recorda el distanciament entre Ahmanidejad i el Líder Suprem (religiós) del país, en el seu dia aliats. El moment clau, segons la peça?: Quan Ahmanidejad va decidir presentar-se a la reelecció en 2009.

    Au, guardians francesos, nord-americans i iranians, en aquesta ocasió. No us en queixareu. La setmana vinent més!