Fets, no obstacles

  • Fets, no obstacles

    No els diré que m’estigui quedant sense paraules davant l’allau de porqueria que està sepultant la política catalana i l’espanyola. No, perquè no és cert i perquè a més seria dramàtic per a un periodista, quedar-se sense la seva eina de treball, la paraula. Però creguin-me quan els dic que després d’unes setmanes nefastes on dia rere dia et lleves amb la incògnita de saber quina altra notícia sacsejarà els nostre mapa polític ja són poques les ganes que em queden de repetir el mateix. Perquè a cada nova revelació, a cada nou cas de corrupció, a cada nova imputació, el de sempre: així no podem seguir. Uns més que altres.

    Espanya no pot seguir així si no vol acabar-se d’enfonsar en el seu descrèdit i menysteniment a nivell internacional i financer. Però Catalunya, menys. El procés que vam iniciar fa pocs mesos camí del dret a decidir del poble català era il·lusionant, esperançador per a molts ciutadans. L’expectativa creada feia goig. Però a dia d’avui, què en queda, d’allò? Qui en parla? I, sobretot: qui en parla enmig de tanta porqueria amb garanties de ser escoltat amb uns mínims d’atenció i de crèdit?

    Espanya té un president que no dóna la cara, que s’amaga tant com pot i que té de líder tant com de mestre de la bona dicció i de l’oratòria. Però Espanya té tot un Estat al darrere. Si no se’n surt serà històric. Pot passar, però el seu flotador és important. En canvi, Catalunya, si nacionalment no se’n surt, d’aquesta li costarà molt de recuperar-se’n.

    Per això és bo, com ahir va apuntar Oriol Pujol des de CiU, que s’assumeixin responsabilitats. Si l’imputen, plegarà. I aquest plegar serà temporal si d’allò que l’acusen resulta ser fals, i serà definitiu si algú en demostra la culpabilitat, sigui quina sigui. Doncs gràcies, senyor Pujol. No per sortir des del minut u a donar explicacions i a retre comptes davant dels periodistes. Això, malgrat Rajoy, és un mínim que hauria de ser norma entre els professionals de la cosa pública. Gràcies per fer alguna cosa més que xerrar i proferir paraules buides d’aquelles que ja no podem suportar gaire més. D’aquelles que farten tant o més que la porqueria que diuen combatre.

    Fets, no paraules. Abans que Montilla, aquest eslògan el va defensar un altre Pujol. Doncs això. Acció. Conseqüències. Ahir Oriol Pujol ho va dir sense dir-ho amb aquestes paraules. Que plegarà si l’imputen. Que no serà obstacle per al procés sobiranista. Celebrem-ho. Sobretot quan passi. Fets. I menys obstacles. Seria genial. Per a la política en general. Per a Catalunya en particular.

    (Per llegir l’article al NacióDigital, cliqueu aquí)