Els Guardians de la setmana (5)

  • Els Guardians de la setmana (5)

    Cinquè lliurament de ca Els guardians de la Setmana, en aquesta ocasió amb apunt via premsa francesa d’un nom molt lligat al backstage del Nicolas Sarkozy candidat i president: Pierre Giacometti. Ha estat fins i tot tema de portada a Le Monde (“Giacometti i Peron, de nou al punt de mira del Tribunal de Comptes”), per la seva empresa de consultoria política.

    Le business Giacometti, face cachée du pouvoir“, titulava dimarts 19 Le Monde. Subtítol: “Le cabinet de conseil a connu une ascension fulgurante gràce à ses liens avec M. Sarkozy et les grans patrons”. Una vegada més, el món spin doctors i la seva necessària invisibilitat es lliga a l’ocult: “El negoci Giacometti, la cara oculta del poder”, i ens diuen que el seu vincle amb Sarkozy i la patronal l’han fet despuntar (del tot regularment?). 

    Quan parlem d’spin doctors a França no podem no parlar de Giaco. Va ser Director General d’IPSOS Consulting i a banda d’assessor i coach de molts polítics, sempre s’ha caracteritzat per un gran olfacte polític que per exemple el va convertir en el primer en pronosticar públicament que Jean Marie Le Pen passaria a la segona volta de les eleccions presidencials de 2002. I va succeir. Perquè a banda d’olfacte, domina com pocs la lectura de sondejos, enquestes i demés eines demoscòpiques. No debades, és un habitual de les èpoques electorals en televisió, sempre reclamat per mirar d’interpretar allò que apunten consultes vàries.

    L’empresa de Giacometti i Peron (GiacomettiPeron et associés) és una de les més destacades de la indústria de l’spinning francesa. Una consultoria de comunicació i estratègia que el Tribunal de Comptes està entestat en saber com ha despuntat tant en els últims anys i com en això hi han pogut tenir quelcom a veure les funcions de Giacometti, per exemple, en el coaching dels ministres del Gabinet Fillon (el primer ministre de Sarkozy). Abans, durant anys, havia treballat amb el ministre-candidat Sarko, i quan aquest va esdevenir president de la República, li va confiar “l’estratègia d’opinió”, segons Le Monde.

    Va tenir mà en l’acció i el discurs (sempre des de l’ombra) del mateix primer ministre Fillon i de ministres com Rachida Dati, Brice Hortefeux o del gran Claude Guéant (anomenat durant anys com el “primer ministre bis” o “El Cardenal -per Richelieu-“, pel seu poder a l’Elisi de Sarkozy, d’on va ser Secretari General abans que ministre i després que cap de la primera i triomfant campanya del líder de la dreta francesa). “Crideu en Giaco quan una crisi amenaci de treure el cap”, deien els homes del president en l’era Sarko. Ara el Tribunal de Comptes té ganes de saber si aquella bona relació amb el sector públic va tenir alguna cosa a veure amb les facturacions milionàries que (a més de les del sector públic) va anar aconseguint l’empresa de Pierre i cia.

    Aquest tipus d’informacions, en el nostre país, bàsicament són matèria de confidencials digitals i poca cosa més. A Espanya potser en algun cas certs diaris s’han centrat en l’oracle particular d’Aznar i Rajoy, Pedro Arriola, en aquest sentit. Però aquí també comença a despuntar una certa indústria de l’spinning, de la consultoria de la comunicació i l’estratègia, en molts casos via professionals que ho han estat prèviament en el sector públic. La majoria s’hi posa un cop “els seus” han abandonat el poder, i ho fan modestament i sovint amb dificultats, tot tirant, evidentment, dels links fets en la seva etapa institucional. Poc a veure amb la grandeur de Giacometti i Peron, sembla.

    La setmana vinent més!