Els Guardians de la Setmana (2)

  • Els Guardians de la Setmana (2)

    Què té a veure Lord Peter Mandelson, àlies Mandy o The Prince of Darkness, amb Abraham Lincoln, conegut pels seus contemporanis com Honest Abe? En teoria poc, oi? L’un, qui va ser l’arquitecte del New Labour britànic amb Tony Blair de líder electoral, va recollir durant dècades l’estigma dels pitjors atributs que acostumen a annexar-se a la figura dels spin doctors (conspirador, maquiavèl·lic, retorçat…). L’altre, el president nord-americà que ara triomfa via film d’Steven Spielberg, és un mite ben bé planetari, gran defensor com ho va ser (i va culminar políticament) de l’abolició de l’esclavatge al seu país. Com lliguen, doncs? Ah! Per l’art dels professionals Guardians del Missatge, que no per ser fora de la primera línia de combat es troben retirats. Com a mínim no en el cas de Mandelson.

    Diumenge passat, el The Sunday Times publicava una peça interessant signada per Richard Brooks: Mandy’s here to help, Abe (*). El vídeo del post el vaig trobar a Youtube a partir d’aquest article que bàsicament explica com en la promoció britànica del film, la productora va pensar, entre d’altres, en un Peter Mandelson que s’intueix que va maniobrar per fer possible que algú pensés en ell de cara a parlar de la figura de Lincoln a tomb de la pel·lícula. Perquè… aquí, qui promou a qui? Mandelson la pel·li, o a la inversa?

    Els qui l’hàgiu vist sabeu que el film contraposa els lloables i elevats objectius de Lincoln amb les brutes i corruptes tècniques que el seu equip (amb el vist-i-plau del president) aplica per aconseguir la fita marcada: l’abolició de l’esclavatge via votació del Congrés. Doncs bé, d’aquí la intervenció de Mandy en un vídeo on apareix (amb bust i retrat de Churchill de fons) tot parlant del lideratge polític i defensant “el pragmatisme” al servei dels ideals elevats en política. I això ho aplica a la seva trajectòria. I reivindica el seu paper en l’impuls del New Labour. Interessant i hàbil rentat d’imatge, oi? Ell. Sempre ell. El millor d’entre els spins, que amb el laborisme a l’oposició el tenim desaprofitat… o no, vagin a saber.

    I més sobre Els Guardians de la Setmana. En aquest cas via França, via Le nouvel Observateur (Du 17 au 23 janvier 2013), amb peça Sophie Fay i Arnaud Gonzague, dedicada a una francesa (Esther Duflo) reclamada per Obama al seu equip d’spins (econòmics): L’appelée de la West Wing (aquí la segona pàgina de la informació). 

    I més sobre els guardians. A Le Monde segueixen cridant l’atenció sobre el paper d’un dels grans estrategs que ho fou de Sarko en l’actual crisi de l’UMP: L’ombre persistante de Patrick Buisson. I el mateix diari (en una altra peça) aporta un perfil interessantíssim sobre Olivier Schrameck, nou president del Consell Superior de l’Audiovisual Francès: Canal Pouvoir, sobre un home discret que posa en valor no haver aspirat mai a cap càrrec polític i que, entre d’altres rols a l’ombra va exercir la de director de gabinet del primer ministre socialista Lionel Jospin (1997-2002).

    Al The Times han seguit posant-se amb el nou cap de gabinet de Barack Obama (i amb el pack del seu nou equip a l’Ala Oest de la Casa Blanca), a tomb d’una informació sobre els moviments de Mark Zuckerberg (el de Facebook) buscant la foto amb el prometedor governador republicà Chris Christie. 

    I la setmana vinent hi tornem. Seguim la sèrie amb Els Guardians de la Setmana, fixant-nos en com a la premsa internacional hi ha espai maco i sovintejat per a la cuina de la política i els seus protagonistes.

    (*) En linkar la imatge de Pinterest on us durà l’enllaç podreu llegir l’article sencer.

    1. Lurdes escrigué:

      Estic fascinada amb aquest ,seu espai, dedicat a els spin doctors.
      Em fascina tant, com la por que experimento, en llegir aquests laberints de els polítics i la política.
      Soc de l’opinió, que SPIN DOCTORS, hi hagut sempre des de temps molt en lla. Passava, que la gent aliena a la política, no els hem detectat fins fa poc. I vostè, ens ha fet participar d’aquest fet.
      Ens ho dona a veure d’una manera molt i molt entenedora i fins i tot, ens endinsa a un plano d’intriga, conspiracions. Que més li puc dir, tan sols que… em te molt “enganxada” en el tema de els Spin Doctor.
      Espero el proper capítol.
      Bon cap de setmana!

    Deixa un comentari