L’acte de servei de Puigcercós

  • L’acte de servei de Puigcercós

    N’hi ha que no han entès res. N’hi ha que, malgrat tot, encara no han entès res. N’hi ha, de fet, que mai de la vida no entendran res. I molts d’aquests es troben instal·lats en l’univers independentista català. És un dels grans reptes a superar per part del sobiranisme polític. Desprendre’s de la boira mental d’alguns, que no fa més que posar obstacles a allò que diu defensar. A Esquerra es palpa aquest gran mal de forma particularment crònica i nefasta. Joan Puigcercós, un polític intel·ligent, crec que ho ha vist clar i d’aquí les seves últimes declaracions parlant de CiU i actes de contrició.

    Diuen que l’ERC d’Oriol Junqueras viu una nova etapa que vol sumar i que ofereix mà estesa a CiU per mirar d’avançar políticament en clau sobiranista.  N’hi ha que no hi creuen gaire, perquè això exactament no veuen que s’hagi deixat notar en els últims temps en l’acció política dels republicans. No han vist accions de gruix, de risc, de la valentia que anunciaven en el seu últim eslògan electoral. No han trobat encara accions que mostrin que l’obligat canvi de cares després del seu cataclísmic últim cicle electoral té conseqüències en l’acció política, en les seves apostes estratègiques. Però jo hi crec, i d’aquí que entengui el moment Puigcercós d’ahir. Surt ell, així, ja de vacances, i una mica com rememorant el “Mans netes!” del Carod del 2003, demana que per albirar opcions d’èxit com a fruit de l’entesa sobiranista, abans cal “que CiU faci acte públic de contrició”. Diu recomanar-ho a tomb d’uns presumptes casos de corrupció (el de les ITV i el del cas Palau, tots dos sense resolució judicial encara) dels quals ell mateix admet: “No és cap casualitat que cada vegada que CDC ha fet un pas manifest de caràcter sobiranista, l’endemà hi ha hagut moviment judicial”. I aquí l’he enxampat.

    Puigcercós, que juntament amb Carod va personificar una cúpula d’ERC carregada de desconfiança, de prejudici, d’incomprensió compulsiva, de petita competència tàctica i de permanent confrontació en l’esfera sobiranista, vol fer un favor a Junqueras. Un més. Vol deixar clar quina és l’etapa i el xip a desinstal·lar. Li ho vol posar fàcil al nou líder i al seu equip, vaja! Ahir ho vaig veure clar. Perquè segurament Puigcercós, com Junqueras, és conscient com pocs a ERC del moment clau que vivim. Saben que Espanya no romandrà immòbil davant els qui la vulguin “trencar”. I sabem que la força que hi oposi serà directament proporcional a la credibilitat que atorgui al repte català. Puigcercós bé que diu públicament que ho veu, però fa com si no. I així és com ara es posa a parlar d’actes de contrició de CiU. Ara. Oi que sona tan marcià que hom reclamaria del robot Curiosity per mirar de desxifrar-ho del Planeta Vermell estant? Doncs no. No passin pena. Ja els ho desxifro jo. Quan arribi l’entesa CiU-ERC (que arribarà), els qui se sentin identificats amb aquest argumentari demodé, malgrat encara no entendre res, se sabran per fi minoria i hauran de fer cop de cap o prejubilar-se com en Puigcercós. Ahir el de Ripoll ens ho va voler deixar clar. Va fer un acte de servei a la causa sobiranista. No en tinguin cap dubte.

    (Per llegir l’article al NacióDigital, cliqueu aquí)