Por de l’abraçada

  • Por de l’abraçada

    ¿Què tenen en comú un anglès, un alemany i un gallec? Una cosa que ajuda a desxifrar els moviments i els missatges públics que Esquerra dedica a CiU en els últims temps. 

    El viceprimer ministre britànic, el liberaldemòcrata Nick Clegg, va ser la gran revelació de les eleccions al Regne Unit ara fa dos anys. Aquesta setmana ha posat les bases per a la ruptura del primer Govern britànic de coalició des de la segona guerra mundial. De fet, no ho deixa caure ja perquè totes les enquestes apunten a una debacle del seu partit. En aquests moments, els tories del premier David Cameron perdrien molts vots, però els de Clegg gairebé desapareixerien del mapa. Típic. 

    El mateix els està passant als liberals alemanys, socis de Govern d’Angela Merkel. Amb Guido Westerwelle van ser la revelació dels últims comicis a la cancelleria i a hores d’ara totes les enquestes els donen per residuals. Ell ja no lidera ni la seva formació política. I si fa o no fa el mateix li va passar a Anxo Quintana, soci nacionalista del PSdeG-PSOE a la Xunta durant una legislatura i no més. En les eleccions següents els socialistes es van ensorrar, però els grans perdedors van ser els nacionalistes de Quintana. Una constant. El vot dels partits petits, més concentrat i ideologitzat, passa més factura quan els seus fallen. ¿I quan les coses van bé? El gran premi, per al més gran, que ho capitalitza i desdibuixa el més petit. L’abraçada de l’ós, en diuen. 

    L’ERC d’Oriol Junqueras tem aquesta abraçada, amb el record de la factura dels tripartits encara molt present i amb el record d’un suport a CiU el 1980 que també els va deixar tocats. Volen tornar a governar i sembla que ho volen fer amb CiU, però la por de l’abraçada de l’ós els paralitza. «És necessari fer visible que el pacte serà nacionalment ambiciós», manifesta un dels homes de Junqueras. I admet por de «l’amenaça dels solidaris», en referència a la competència que actualment té ERC amb Solidaritat en l’espai independentista més visceral. «Que no puguin dir que li hem salvat la vida a Convergència», argumenten a ERC. D’aquí ve que en el que denominen «la recta final» dels preliminars amb els d’Artur Mas Oriol Pujol, ERC llisti condicions al pacte i parli d’«actes de contrició» dels convergents. Junqueras no vol tenir res en comú amb un anglès, un alemany i un gallec sentenciats políticament. Té por de trencar la línia ascendent en els sondejos al ser associada amb CiU, o desinflar-se després d’obtenir uns bons resultats que tornin a convertir ERC en decisiva. ¿Ho superarà?

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)