No hi busquin talibans

  • No hi busquin talibans

    ¿Com s’han d’entendre les declaracions del conseller Andreu Mas-Colell d’aquesta setmana contra el Govern espanyol? El menyspreu i la supèrbia amb què el Govern de Mariano Rajoy tracta les comunitats autònomes hi ha contribuït. Però també és cosa d’un viatge personal, molt en la línia de l’home que el va implicar per primer cop en el Govern de la Generalitat: Jordi Pujol. Tots dos han arribat, per vies similars, a la conclusió que amb Espanya ja no hi ha gaire més a parlar. I no són els únics que ho han fet en els últims temps sense indici de radicalisme. 

    Mas-Colell va ser catedràtic a la prestigiosa Harvard, una universitat que en el seu escut llueix un lema senzill: Veritas . Ell ha anat descobrint la veritat del que uneix Catalunya i Espanya pel mètode heurístic assaig-error. I ha identificat com a error creure que a Madrid algun dia deixaran de tractar Catalunya com alguna cosa diferent d’un «súbdit». 

    El seu equip del Departament d’Economia i Coneixement el descriu com un heterodox, lluny del perfil d’aquells «talibans sobiranistes» amb qui alguns caricaturitzaven a l’entorn d’Artur Mas el 2000, quan aquest començava el rumb al relleu de Pujol Mas-Colell s’estrenava com a conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. 

    Albert Carné, el seu cap de gabinet i conseller àulic, el va recuperar de l’empresa privada. Abans havia estat cap de gabinet del conseller d’Economia de l’últim Govern de Pujol, Francesc Homs (Ferret), que no s’ha de confondre amb Francesc Homs (Molist), portaveu de l’Executiu actual. Aquell Homs era home de Miquel Roca, llavors líder del sector teòricament menys sobiranista del partit. 

    La cap de premsa de Mas-Colell és la periodista Esther Vera, que va ser la delegada a Barcelona de Cuatro (llavors del Grupo Prisa). El perfil més sobiranista al nucli dur de la conselleria el posa Antoni Castellà, secretari general d’Universitats i Recerca, que juntament amb el seu director general de Recerca, Pep Martorell, i la seva directora de Comunicació, Marta Vidal, són els ariets del sector indepe a l’actual direcció d’Unió. 

    Elconseller al compondre el seu equip, volia «experts». Això explica que també fitxés Albert Carreras, algú de la seva estricta confiança, com a secretari d’Economia i Finances, i que a la vegada apostés per Georgina Arderiu com a secretària general del departament, una dona amb 30 anys d’experiència en aquest lloc. Eleccions, totes aquestes, amb mètode, sense talibanismes. Com el viatge de Mas-Colell. 

    (Per llegir l’article a El Periódico, cliqueu aquí)