En caiguda lliure

  • En caiguda lliure

    A Barcelona, que quan vol també és vila encara que no tingui cort, es diu aquests dies que un important diari (que no és aquest) té una enquesta que no s’atreveix a publicar per por que no se’l cregui ningú. Els resultats presentarien un escenari a la grega, amb caiguda lliure del PP i PSOE, mentre que IU, UPD i els nacionalistes catalans i bascos experimentarien una pujada espectacular. Al PSC, n’hi ha que no se n’estranyen gens. I és que saben que no són els únics de la família socialista espanyola que té una crisi d’identitat. 

    El suposat error que aquesta setmana admetia el coordinador dels diputats i senadors socialistes catalans al Congrés, Francesc Vallès, ha estat només un capítol més en el viacrucis existencial que recorre el PSC des de fa un cert temps. «L’error no va ser votar amb el PSOE pel corredor central (en competició amb el mediterrani), sinó que Vallès hi donés més importància publicant una inèdita disculpa a Twitter». Ho diu un diputat del PSC. 

    Des de CiU, que, a través del diputat Pere Macias, havia demanat lectura pública prèvia a la votació del punt de la discòrdia, s’adverteix que ses senyories tenien el text a votar des del dijous anterior: «Els socialistes catalans sabien el que votaven i ho vam voler fer visible. Si Vallès no hagués parlat d’error, haurien votat com sempre amb el PSOE, s’haurien limitat a criticar-nos per voler deixar-los en evidència i llestos. Però es van enredar ells sols». ¿Per què? «Nervis i falta de lideratge», diuen a CiU. «Nervis i desorientació», assumeixen al PSC. 

    Nervis, almenys. Només feia falta veure la reacció de la diputada Laia Bonet aquesta setmana carregant contra ERC per haver impedit la compareixença del president Artur Mas, al Parlament a col·lació del cas Millet. Els socialistes acusen el partit d’ Oriol Junqueras de «submissió a CiU», però ho fan pocs dies abans que arribi a l’hemicicle català una proposta sobre el pacte fiscal que ERC va imposar sense rebaixes que ajudessin el PSC a abraçar-lo. Ara, els socialistes hauran de conjurar el fet de quedar igual o pitjor que el PP davant del pacte fiscal. I això, tan sols un setmana després que UGT i CCOO, els seus aliats naturals, hagin estat protagonistes al carrer. Ells també estan pel pacte fiscal, en la línia del que defensen CiU, ERC i ICV. ¿I el PSC? ¿Amb qui està? O encara millor: ¿amb qui competeix? ¿Potser amb ell mateix? Això explicaria certs nervis i la desorientació que alguns dels seus ja admeten.

    (Per llegir l’article a El Periódico, cliqueu aquí)