Oficials i samurais

  • Oficials i samurais

    El sabre modern, l’espasa i el floret són les tres armes de l’esgrima. La katana és una cosa a part. Així, posant-nos en situació, fixeu-vos com aquesta setmana la presència mediàtica del ministre Alberto Ruiz-Gallardón, la senadora Alícia Sánchez-Camacho i la presidenta madrilenya Esperanza Aguirre ha descrit tres estils diferents d’aproximació a la batalla soterrada, que hi ha al PP, a propòsit del seu futur i d’hipòtesis diverses sobre una Espanya intervinguda i sense Rajoy de president. 

    Gallardón és de sabre modern, una arma blanca corba, habitualment usada pels oficials de cavalleria i infanteria. Perquè Gallardón és un oficial de Mariano . Si s’ha de dir que no agrada la sentència del Tribunal Constitucional sobre Sortu, es diu. I després, en petit comitè, s’admet davant de periodistes selectes que al govern del PP li va bé que el TC faci «la feina bruta». Perquè ell fa anys que està al servei de Rajoy, però sobretot de si mateix com a hipòtesi de futur que no renuncia a ser. Diuen els seus crítics que està descol·locat. Que no ha guanyat amb el canvi de la seva cap de premsa de tota la vida, Marisa González, per una jove Elena Marín, que va fitxar de La Gaceta i l’assessora des que és ministre. Però, ¿des de quan un ministre de Justícia tenia tanta quota de pantalla com ell ara? Aquí el tens. 

    També és present la seva enemiga íntima. Aguirre és més de katana, arma blanca de tall únic, corbat, tradicionalment usada pels samurais. L’esgrima no és el seu fort. Se sap única al PP actual, potser per com s’ha anat quedant sola en la primera línia (dura). I, complexa com poques, si com els samurais s’ha de recórrer al harakiri, ho farà, però per presentar batalla fins al final, que no quedi. Ella a la seva. A seguir deixant clar davant dels mitjans i qui calgui que Rajoy és un tou. ¿Que això implica demanar públicament que es tanqui el TC? Doncs es demana. 

    Alícia, que sembla fora d’aquestes batalles, es deixa notar internament. Al servei de Mariano i de Cospedal. Ella és més de floret. El touché el fa amb la punta. Amb finezza . Aquesta setmana, en plena polèmica sobre el català titllat d’«aragonès oriental», no n’ha parlat, i això que té les seves reserves amb la línia del PP aragonès. Li han fet entrevistes i el tema no ha sortit. ¿Però des de quan a Sánchez-Camacho li cal que li preguntin sobre un tema per posar-lo damunt la taula si vol? No ha volgut fer soroll amb el cap de gira. Perquè ella no opta a ser el seu recanvi, sinó que lluita de debò perquè això no passi a curt termini.

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)