El diví i l’humà

  • El diví i l’humà

    El primer ministre britànic, David Cameron, tenia una bona amistat amb Rebekah Brooks, mà dreta del magnat Rupert Murdoch, editor del diari que durant dècades va punxar telèfons de militars, víctimes del terrorisme i personatges famosos. «En aquests 20 anys, la relació no ha sigut bona, ha sigut massa estreta», ha admès Cameron. Diu que es veien «per tenir bones relacions amb la premsa, però sense voler arribar a cap mena d’acord secret». ¿Segur? 

    Dubte: ¿on és el llindar entre l’esfera privada, amb converses entre amics, i la pública, amb les implicacions ètiques, polítiques i econòmiques que aquesta interacció pugui tenir? ¿És rellevant saber segons què dels fets privats de personatges públics? ¿Ens dóna pistes rellevants sobre la seva acció i ens ajuda a jutjar-la? ¿Quins són els límits de la privacitat en aquests casos? 
    El de Carlos Dívar és l’exemple perfecte. Ha estat una fàbrica de rumors que contraposen el seu comportament «poc adequat» amb la seva vinculació a l’Opus Dei. No és el cas. No en forma part. Sí, en canvi, d’una associació religiosa que practica l’adoració nocturna a l’Hòstia Santa. ¿Però aquest fet és rellevant? Potser no. ¿Però ajuda a jutjar el seu comportament públic i la seva credibilitat? Potser sí. I enmig de tot plegat, aquesta setmana ha estat sant Tomàs More. Ell, que va morir condemnat per Enric VIII per no acceptar com a canceller seu el divorci i l’escissió de l’Església catòlica, es reivindica com a exemple paradigmàtic de coherència entre l’esfera pública i la privada. I és patró de governants i polítics. 

    Des de fa tres anys, la Fundació Persona i Democràcia Joaquim Xicoy, liderada pel secretari del Govern, Germà Gordó, organitza una missa oficiada pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, a la qual assisteixen polítics catòlics, sobretot del PP i CiU. ¿Això és rellevant? No ho sé. Però dóna pistes. Serveix de termòmetre de l’estat de relacions entre el PP i CiU, i dintre de CiU. 

    Aquest any, la presència del PP ha estat molt més exigua que l’anterior, quan Jorge Fernández Jordi Cornet van encapçalar la delegació , ara liderada pel diputat Pedro Chumillas. Per CiU, estrena del conseller Felip Puig i d’ Oriol Pujol, que van mostrar sintonia. Duran Lleida es va excusar per primer cop en tres anys via carta. En els dos anteriors, ni va contestar la invitació. ¿Comportaments privats sense més ni més o pistes que ajuden a jutjar millor què passa en l’esfera pública?

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)