¿”Se atormenta una vecina”?

  • ¿”Se atormenta una vecina”?

    Diuen del diputat Josep Sánchez-Llibre, al seu partit, que pateix «una síndrome d’Estocolm de cavall» perquè encara veu factible l’acord amb el PP pel concert econòmic. Una tesi que internament ja ni Duran Lleida defensaria. «Alguna cosa s’està movent en Duran», assegura un membre de la cúpula d’Unió. «Se atormenta una vecina», ironitza un diputat democristià, utilitzant l’expressió que dóna nom a un grup de música i que juga amb els nervis davant la tempesta. I a la pregunta: «¿Tempesta a Unió?», resposta: «No, entre Catalunya i Espanya, si fins i tot Duran canvia de xip». I és clar, Duran no és en aquest cas només ell, sinó també les seves circumstàncies i l’espectre electoral i social que encarna.

    El líder d’Unió és conscient d’això i als companys més propers al partit els confessa que ja considera gairebé inevitable el xoc entre Catalunya i Espanya, però que toca controlar bé els temps, per l’espai que Unió ha de preparar per al xoc. Tal com el recent llibre A l’atac! (La Magrana, 2012) ens descriu com es preparaven i amb quines armes lluitaven els antics guerrers, algun dia, si es produeix finalment el «xoc de trens» que el mateix Duran va augurar fa setmanes al Congrés, algú haurà d’observar com des de CiU es va formar per al combat una part clau de la tropa.

    Fa dues setmanes, Duran va clausurar el congrés de la Unió de Joves, al teatre El Prado de Sitges, parafrasejant el mític màrtir d’Unió Manuel Carrasco i Formiguera: «Amunt, avant, visca Catalunya lliure!». I ho va repetir poc després en el sopar posterior. Amb la mateixa contundència, diuen, amb què aquesta setmana s’ha queixat al Congrés que els catalans som recurrentment allò de «cornuts i pagar el beure».

    ¿És cosa del seu candidat rival al congrés d’Unió d’aquest maig? ¿És per l’indepe alcalde de Vic, Josep Maria Vila d’Abadal? ¿Potser perquè Duran tem –com podria ser– una votació en què Vila s’acosti al 35% dels vots i quedi tocat? Els que el coneixen diuen que no. Que es tracta d’alguna cosa més profunda. I el cas és que ha sabut integrar a la seva llista el sector més sobiranista del partit, amb els antics líders de la Unió de Joves, Antoni Castellà, Marta Vidal i Titón Lailla. A més, compta entre els seus suports més ferms amb Roger Montañola, l’actual secretari general d’aquestes joventuts nítidament independentistes. Després del congrés té previst incorporar-lo a la permanent del partit. ¿Reclutant tropa disposada al xoc?

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)