Retallades en comunicació

  • Retallades en comunicació

    Havia de passar tard o d’hora, i aquesta setmana ha passat. Ha arribat la frase: «Tenim un problema de comunicació». S’ha sentit a la Moncloa. I d’aquesta manera, el Govern de Mariano Rajoy se suma a una tradició governamental que consisteix a carregar el mort a la comunicació quan les coses no van bé.

    Però admetent com a punt de partida que difícilment es pot comunicar bé una mala gestió política, també és de justícia admetre que en aquest cas al PP tenen una mica de raó. Certament, la comunicació del Govern de Rajoy necessita millorar, dit en terminologia ESO. Aquesta setmana n’hem tingut un parell d’exemples de manual, amb la trista nota de premsa amb la qual van voler ventilar una retallada en sanitat i educació de 10.000 milions, i amb la fugida del president davant els micros de la premsa al Senat.

    No és excusa, però aquesta setmana la secretària d’Estat de Comunicació, Carmen Martínez Castro, ha estat tres dies desconnectada de la seva activitat professional per una difícil circumstància familiar. Ella és la màxima responsable de comunicació del Govern, des dels temps en què exercia el mateix rol a la seu central del PP, la major part del temps en molt bona coordinació amb el cap de gabinet, Jorge Moragas. Però la seva absència puntual no es notaria tant si Rajoy tingués un equip com el de José Luis Rodríguez Zapatero al seu dia. Perquè a la comunicació també han arribat les retallades, i tenen conseqüències.

    La descomposició del règim zapateril va transmetre el caos pertinent en els últims anys del seu PSOE a la Moncloa. Però no sempre va ser així. Durant bastant temps, Zapatero va disfrutar d’una gràcia mediàtica per a la qual treballaven des del complex monclovita un secretari d’Estat i fins a tres directors generals, així com un equip de comunicació i premsa que amb l’arribada de Rajoy s’ha reduït a la meitat. Ara Martínez Castro només compta amb una secretària general, Consuelo Sánchez-Vicente. Res d’un per a la premsa nacional, un altre per a la internacional i un amb fil directe amb el líder. Allò va passar, i s’ha deixat notar des del minut u, amb un Govern amb majoria absoluta, que té més delicte.

    ¿Es van fixar que el dia de la fugida de Rajoy no era amb ell la seva ombra Moragas? L’endemà, quan van intentar arreglar-ho als passadissos del Congrés, sí. I, en canvi, en el viatge oficial a Polònia, per primera vegada no s’ha vist aquest diplomàtic de carrera amb el seu president. ¿Potser perquè la cuina de la Moncloa aquests dies el reclama especialment?

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)