El puny invisible

  • El puny invisible

    Els sindicats de Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo ens han programat vaga general per al 29 de març, per fi, després de passades unes setmanes prudencials des de la invitació indirecta de Mariano Rajoy via unes declaracions captades suposadament sense que se n’adonés. ¿Sí? ¿Va ser casual? ¿Segur? Com fa el títol d’una publicació recent sobre l’obra del cineasta surrealista Jan Svankmajer, els dic: Para ver, cierra los ojos. Perquè gairebé mai el que veiem en l’escena política es dóna sense un treball previ en l’invisible.

    L’antropòleg Carlos Granés al·ludeix en el seu últim llibre a un «puny invisible». I en política, sense un d’aquests, la major part de cops d’efecte no es donarien. En el de Rajoy i el seu vaticini de vaga general hi va tenir molt a veure el seu cap de gabinet, Jorge Moragas, més visible que el seu antecessor en el càrrec, però menys que fa uns quants mesos, abans de regnar a la cuina de la Moncloa.

    Moragas va tornar al desembre amb Rajoy a un complex monclovita on havia despuntat amb José María Aznar, a qui curiosament l’hi va presentar José Enrique Serrano, cap de gabinet de Felipe González en la seva última etapa al Govern, i una de les peces clau en el traspàs de poders amb el PP l’any 1996. En aquest procés va ser quan Serrano li va presentar a Aznar el jove diplomàtic barceloní «Jordi» Moragas. I el nou president, conscient que ho era en part gràcies al suport dels nacionalistes catalans de CiU, va dir sorneguer: «Amb aquest nom tens molt futur aquí». A l’ombra del futur gendríssim Alejandro Agag, i ja disparat amb el ministre Josep Piqué, Moragas seguiria creixent en el regne de l’invisible, i fins avui.

    Serrano, per la seva part, ha estat i és paradigma de puny invisible. Amb Zapatero va repetir càrrec de cap de gabinet del president, els set anys d’aquest a la Moncloa. Va ser un dels interlocutors de Méndez i Toxo en la reforma laboral del PSOE el 2010, i ara és diputat, a les ordres d’Alfredo Pérez Rubalcaba, amic seu des de la universitat.

    Pesa en el que es decideix en el nou PSOE rubalcabista. La seva mà es deixa notar sense ser vista pel comú dels mortals, com correspon als del seu ofici, cuiners de la política. Per això gairebé ningú es va adonar d’ell quan a la foto de Rajoy entrant a la Moncloa per primera vegada com a president, ell era allà, al costat de Moragas, al fons. Un altre cop traspassant poders, però com sempre, discretament, guardant-se’n una part per a ell.

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)