De piràmide a cilindre

  • De piràmide a cilindre

    Un dissabte ben de matinada. Foc en una casa del poble. Sona un mòbil i el seu amo despenja de seguida. A l’altre costat van directes al gra: «Alcalde, ¿tot bé? ¿Han arribat tots els efectius?». L’alcalde respon agraït que tot sembla estar controlat. Però el seu interlocutor afegeix: «¿Vols que hi vagi?». És el conseller d’Interior, Felip Puig , i evidentment, si no l’hi tenia abans, es fica l’alcalde a la butxaca. Coses de l’oncle Felip, com uns quants es refereixen a ell a CDC. 
    Al congrés de Convergència del cap de setmana que ve, Puig arriba amb molt menys tràfec previ del que acostumava a desplegar des dels seus temps de secretari d’organització, quan es va estrenar fent tàndem amb el desaparegut Pere Esteve, secretari general. Des d’aleshores Puig ha sabut moure’s com pocs en el territori. I des d’aquells anys també, va començar un procés d’accentuació del discurs sobiranista en el partit nacionalista.
    Cap a mitjans dels anys 90 Esteve , impulsor de la Declaració de Barcelona que va unir CiU amb el PNB de Xabier Arzalluz i el BNG de Xosé Manuel Beiras , intentava explicar a qui l’hi preguntés el perquè del seu «conjuntural» pacte amb el PP. Esteve dibuixava recurrentment davant el seu interlocutor una piràmide i la dividia en tres estrats, a l’estil de plaques tectòniques. Era una analogia amb la militància convergent i el seu grau de sobiranisme, que, segons raonava, era ampli a la base, una mica menys en els quadros intermedis i molt menys a la cúpula. Uns 15 anys després, la piràmide ha mutat en cilindre, i el congrés dels pròxims dies 23, 24 i 25 de març ho ha d’institucionalitzar. 
    D’aquí la tranquil·litat d’un oncle Felip, que, amb tot, no s’ha estat quiet: ha aconseguit col·locar el seu fill polític , el badaloní Ferran Falcó , com a president de la federació de CDC de les comarques de Barcelona, i a més, com a conseller del Govern, passa a ser membre nat del Comitè Executiu Nacional. En cas de voler assegurar-se la plaça en el lloc davant una hipotètica futura reestructuració del Govern en què Artur Mas prescindís d’ell, podria fer-ho si el pròxim cap de setmana concorre en la llista del nou secretari general, Oriol Pujol . Si ho fes, la militància, una vegada més, l’avalaria com a pocs. Coses de l’oncle Felip. Però els que el coneixen bé el veuen tranquil. ¿Potser perquè és dels que més disfruten veient la conversió del seu partit de piràmide en cilindre, homogeni de dalt a baix en el terreny sobiranista?

    (Per llegir l’article a EL PERIÓDICO, cliqueu aquí)