La síndrome Ottinger

  • La síndrome Ottinger

    Alfredo, ¿recordes Manolo Pizarro ? Sí, home. Aquell que va anar de dos de Mariano en les eleccions passades. Aquell que anava per a vicepresident econòmic fa quatre anys i que ara no surt en cap de les múltiples quinieles de ministrables del PP. Ara sí, ¿oi? I algú es deu preguntar el perquè del seu ostracisme polític. Resposta: un debat. O millor, una imatge que va mostrar i una altra que va fulminar al seu cara a cara televisiu amb el flegmàtic Pedro Solbes . Va mostrar imatge de pusil·lànime, dubitatiu i xaiet. Tot al contrari al que el seu relat previ ens havia venut.

    A Pizarro li va passar el que es coneix com a síndrome Ottinger , una patologia política batejada amb el cognom d’un candidat en les eleccions del 1976 al Senat dels EUA. Era el més jove dels aspirants, va ser dibuixat pels seus assessors amb una imatge agressiva, segur de si mateix, dinàmic i resolutiu. Però tot es va enfonsar en directe quan es va enfrontar en debat als seus sexagenaris adversaris. Conclusió: que el teu relat no patini, Alfredo. Tots tenim assumit que ets un gran comunicador. Avui ho hauràs de demostrar més que mai (…)

    (Per llegir l’article complet a Política d’El Periódico, cliqueu aquí)

    1. A mi el Pizarro em recorda com va participar en la “jugada per evitar” la catalanització de Gas Natural.

      Veig la seva ma i la dels seus equips en la dimensió que han agafat algunes companyes com ara ENDESA i d’altres monstres que han crescut i el seu “creixement” ha enriquit encara mes als desAlmats de sempre.

    Deixa un comentari