Jubilar Duran

  • Jubilar Duran

    Diria mentida (i no n’estic acostumat, menys per escrit) si digués que no conec votants tradicionals de CiU (més concretament de Convergència) que en aquestes eleccions igual s’estan de votar les seves sigles de sempre. Hi són. Aquests ciutadans existeixen. Tots en coneixem. I no són anècdota. Se senten plenament identificats amb CiU però no amb el senyor Josep Antoni Duran i Lleida i, sobretot, amb el seu discurs.

    Hi ha molt de votant de CiU que diposita tradicionalment el seu vot a l’urna amb l’únic “però ” del soci democristià. I ho fan molt especialment pensant en Duran, que des de fa tres dècades s’ha encarnat (no “ha encarnat”) unes sigles amb solera i amb una trajectòria històrica impecable i heroica en temps difícils. Però, ai las, per a molts Unió és Duran. I el discurs de Duran no ha canviat a l’estil del discurs dels seus socis convergents, que sense histrionismes de cap tipus han anat evolucionant quant a doctrina igual com ho ha fet el centre polític del país.

    Duran per a molta gent no és creïble quan en campanya intenta elevar el to de la reivindicació nacional. Per raons òbvies. Algú a qui companys seus de partit com els molt honorables Joan Rigol i Núria de Gispert li han hagut d’advertir que “Unió no es pot convertir en el partit anti-independentista de Catalunya” té un problema quan en campanya busca abraçar el màxim possible de l’espectre nacionalista (molt d’ell ja sobiranitzat). I Duran ho ha provat, un cop ha vist que no tenia d’on gratar de PP i PSOE a nivell electoral.

    D’aquest panorama en són molt conscients a Convergència, i també a Esquerra. El líder republicà, Oriol Junqueras, demanava aquesta setmana “jubilar Duran”. Perquè sap que hi ha un espectre de vot que vol que CiU segueixi fent via, i que bàsicament troba que Duran és el gran escull que ho atura. Però d’aquí a pensar que automàticament tota aquesta gent que no vol Duran votarà Esquerra és erroni. Això no passarà. Esquerra, per a aquest segment de l’electorat, encara ha de purgar “pecats” més grossos que els de Duran (…)

    (Per llegir l’article complet a El Singular, cliqueu aquí)