Amb il·lusió!

  • Amb il·lusió!

    Ja ha sortit un nou número de Comein, la revista dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de can UOC. La dirigeix en Ferran Lalueza, i hi podreu trobar peces, entre d’altres, dels professors Jordi Sánchez-Navarro i Lluís Pastor. Aquí us apunto el meu primer article en aquest racó de xarxa que us convido a visitar:

    Amb il·lusió!

    El gran guru del màrqueting, Philip Kotler, n’ha proclamat la mort. La del concepte. O més concretament la del concepte antic de la cosa. Diu que part de la base del màrqueting tal i com la coneixem està acabada i que cal que evolucioni en un món hiperaccelerat. Un advertiment que també val per al màrqueting polític i les seves tècniques. I la immensa majoria de polítics, és clar, encara no se n’han donat per assabentats. Kotler ja apunta a la fase 3.0, quan els grans partits ens demostren que a la xarxa encara no han interioritzat ni el sentit del 2.0. La cursa per les eleccions del 20N n’és una nova prova.

    La fase 2.0 de la comunicació a través de la xarxa, en essència, implica la cultura del compartir, del dialogar i de la comunicació en horitzontal. I, pel contrari, els grans partits ens demostren que encara conceben internet i les seves diferents plataformes com a pures llançadores de propaganda, de consignes, d’argumentari. I demostren conèixer molt poc uns usuaris cada vegada més exigents quant a la sinceritat amb què els seus interlocutors s’expressen a la xarxa. I, en aquest sentit, quan parlo de sinceritat no em refereixo a judicis de valor sobre allò que diuen i la seva veracitat, sinó sobre el xip amb què s’aproximen als votants potencials, per exemple a través de facebook o twitter.

    Fa pocs dies, Mariano Rajoy (perquè ens haurem de creure que va ser ell qui va posar-s’hi) va publicar la seva primera piulada a la xarxa de microblogging més famosa del moment: “Malgrat la meva inexperiència estreno amb il·lusió el meu twitter”. Intent de ser sincer, la prèvia excusant-se pel desembarcament a les portes de la campanya electoral oficial. I ens haurem de creure també el front il·lusió que apunta. Però, té sentit aquesta via de comunicació, per sistema? La té si el candidat no l’havia fet servir mai i segurament no hi tornarà un cop passada la campanya, com hem vist que es dóna en múltiples casos d’eleccions recents i en tots els pelatges polítics, per exemple com les catalanes del 28N? Definitivament, no (…)

    (Per llegir l’article complet, cliqueu aquí)

     

    1. Núria Escalona escrigué:

      Enhorabona per l’estrena!
      M’agrada veure com diversos móns acaben fent possible el fet de parlar de comunicació (difuminant línies tipológiques d’aquesta), perquè com ja saps, segueixo pensant que tendim a una unificació de les diferents branques per treballar-la de forma coherent i unificada.

    2. Toni Aira escrigué:

      Gràcies, Núria! I sobre la convergència de les professions (sobretot en el món comunicació corporativa i compol), totalment d’acord.

    Deixa un comentari