Vida després de Madí

  • Vida després de Madí

    “Ja tenim una nuclear”. Es referia a Catalunya. Potser també a Convergència? Ho deia amb aquella ironia, amb aquell estil tan seu i provocador. I sí, ho deia ell, David Madí, l’antic estrateg convergent, en conversa amb un dels homes del president Artur Mas, que li havia trucat aquesta setmana per felicitar-lo pel seu nomenament com a president del consell assessor d’Endesa a Catalunya. Apunt: la central nuclear d’Ascó és d’aquesta companyia.

    Madí va marxar, i d’uns mesos ençà “viu molt bé, fa el que li agrada, s’estalvia les moltes coses desagraïdes que té la política, i cada cop és més clar que no hi tornarà”, assegura un polític en actiu que el coneix bé. Retirada per a llarg? Pinta així. I ara, a Palau, entre els cuiners de l’estratègia i la comunicació de la nau convergent va arrelant una certa sensació d’haver mort el pare.

    L’ombra de Madí va ser molt allargada durant els primers mesos, fins i tot durant les primeres setmanes després d’accedir al poder. Pesava com una llosa per a alguns dels encarregats de pilotar l’estratègia comunicativa del Govern. Premsa, oposició i companys de partit ja s’encarregaven que fos així. S’apuntaven descoordinacions diverses, manca de planificació, poc control sobre les compareixences dels diferents consellers, i no hi van faltar frases de l’estil “això, amb en David, no hauria passat”. Però ell, “enretirat”, no hi ha estat, i ara, acabat el curs polític per parèntesi estival, el balanç que fan propis i estranys de la situació del govern és molt diferent a la de desordre que s’hi va ensumar en un principi, ja amb pressupostos aprovats al Parlament i les lleis òmnibus amb llum verda per ser treballades a la cambra. I això, en pocs mesos.

    La sensació d’haver tancat curs amb els deures fets s’estén a Palau, a nivell polític i a sa cuina. Algunes claus? “Es va aguantar la pressió forta dels primers mesos, ha rodat com calia la coordinació a nivell de departaments i cada dia que passa incidim de forma més eficient en el disseny del relat governamental”, defensa un estrateg de Palau.

    La pressió. Dura de gestionar a primera línia política, però també a nivell de cuina. En això una certa mili hi ajuda. Dada: dels caps de gabinet dels dotze consellers del govern, només tres no han acabat curs. Tots tres d’una conselleria amb titular independent: Justícia, Cultura i Salut. És la batalla política, que també causa baixes a les trinxeres (…)

    (Per llegir complet el meu article d’aquest diumenge a ElPuntAvui, cliqueu aquí)