Sarko i la Cort del nou Richelieu

  • Sarko i la Cort del nou Richelieu

    .

    I avui, com a segon lliurament de la sèrie dedicada als spin doctors dels grans caps d’Estat i de govern internacionals, l’entorn d’un altre líders mediàtic: Nicolas Sarkozy.
    .
    Jutgin si no és irresistible la llengua francesa, només llegint com descriuen ells la figura dels consellers àulics: “Le spin doctor, officiellement conseiller en relations publiques reçoit bien d’autres surnoms: gourou, mentor, éminence grise, faiseur de présidents ou, mieux encore, docteur Folimage. Le terme a une connotation négative: un spin doctor n’agit pas toujours de façon morale“. Gran.
    .
    Thierry Saussez, el mentor
    .
    Gat vell, avui és amb Sarkozy, com ahir va aconsellar Jacques Chirac, Édouard Balladur, Alain Juppé. Però amb Sarkozy la cosa és un pèl diferent, ja que el 1982 s’hi va fixar, va fer-li de mentor i no el va deixar mentre els altres líders anaven passant. Membre del tradicional RPR, es va unir sense dubtar-ho a la refundació amb l’UMP de Sarkozy, amb qui fa anys que hi va connectar especialment. El 2006, el Sarkozy ministre de l’Interior li va imposar la Legió d’Honor. El secret del seu èxit, encert dels consells a banda: la seva condició d’assessor extern. Amb Sarko a Interior, ja formava part de l’anomenada “primera corona” dels seus assessors exteriors. El treball a diari a l’ombra del Sol Sarkozy crema molt. Pocs són els qui s’hi poden fer durant molt de temps. Saussez, per si un cas, no s’hi exposa més de les hores aconsellades.
    .
    Molt partidari dels fets (no paraules) de cara a atribuir confiança a un lideratge, no podia trobar en Sarkozy un líder polític més predisposat a escoltar-ne els consells.
    .
    Franck Louvrier, “Monsieur communication”
    .
    El seu càrrec oficial és el de Conseller per la Premsa i la Comunicació del President de la República, però és molt més que això. “Monsieur communication”, li diuen. De fet, la seva sintonia amb Sarkozy és de les poques que remunta la dècada llarga de treball conjunt, tot i que no exempta d’algun daltabaix important.
    .
    Van començar a col·laborar a l’RPR l’any 1997, i ja el 1999, amb Sarkozy a l’alcaldia de Neuilly-sur-Seine, Louvrier passa a treballar-hi en exclusiva com a gran responsable de la mise en scène multimèdia del poder que Sarko volia i que ha acabat tenint. Premsa, Internet i audiovisual. Aquest és el seu àmbit d’acció, on es mou com peix a l’aigua, entre dossiers, enquestes, panels i demés recursos demoscòpics i comunicatius al servei del lluïment mediàtic del seu líder. Però això no va ser així des d’un bon començament a l’Elisi, amb Sarko ja de president.
    .
    Al servei de potenciar la popularitat del seu candidat en la campanya presidencial del 2007, Louvrier consagra un pressupost destacat a dos fronts: Internet i els sondejos. N’és un ferm creient. Però el disgust vindria després de l’èxit, la mateixa nit electoral, quan no és convidat a una de les festes de celebració més sonades. La seva relació amb Sarkozy s’havia deteriorat a mesura que aquest es recolzava cada cop més en Claude Guéant (el seu particular cardenal Richelieu, que ara comentaré) i sobretot en contraposició al pes de Cecilia Sarkozy i el seu entorn. Durant llargs mesos va haver de carregar-se de paciència, com a simple cap de premsa i sense dret a assistir al “consell de ministres bis” que Sarko convoca cada matí a les 8.30h amb els seus spins a l’Elisi.
    .
    I la paciència va tenir premi. L’estavellada de la UMP en les municipals del 2008 (pocs mesos després de fer-se amb l’Elisi) i la separació entre Sarkozy i Cecilia van comportar la defenestració del fins llavors portaveu presidencial, David Martignon (el protegit de la fins llavors primera dama), i una reestructuració de l’equip de comunicació que va rehabilitar Louvrier amb tots els honors.
    .
    Ja del tot en sintonia de nou, Sarkozy fins i tot l’ha volgut treure en part d’aquest món del backstage (ni que fos per uns mesos i sense abandonar les seves funcions a l’Elisi) per fer-li un reconeixement públic. L’ha fet entrar a l’escena política per deixar durant un temps (parcial) les bambolines. Així, en les passades eleccions regionals del març de 2010 el va presentar en una posició clarament elegible per la llista de Pays de la Loire, i així que el tenim ara, conseller regional i (per descomptat) a l’Elisi amb Sarkozy, fent-se càrrec de la comunicació d’un líder mediàtic que ell com pocs ha ajudat a construir.
    .
    Claude Guéant, el Cardenal
    .
    François Fillon sap que com a primer ministre en la França de Nicolas Sarkozy té poc a fer des d’un punt de vista de poder real. Però ell assumeix el seu paper amb dignitat, amb eficiència, amb contenció i sobretot amb moltes esperances dipositades en què aquest tarannà el propulsi a l’Elisi algun dia, potser quan l’estil Sarkozy fracassi i llavors l’UMP necessiti fer un canvi de 180º en el seu lideratge electoral.
    .
    Mentrestant, Matignon no dóna guerra i s’assumeix que el “govern” real és a l’Elisi i que aquest es reuneix, cada matí a les 8.30h, co-presidit per Sarkozy i Claude Guéant, el secretari general de la casa. D’ell se n’han parit diversos sobrenoms, com “el cap del govern bis”, “el vice-rei de l’Elisi”, o “el Cardenal” (en referència clara al mític Richelieu). No són exageracions. No és primer ministre (oficialment), però pot esmenar les decisions governamentals que el president i ell hagin resolt que cal redreçar. I cada matí, colze a colze amb Sarkozy, impulsa debat i idees per a l’acció presidencial i de govern.
    .
    A la taula de les 8.30h també s’hi asseuen: Henri Guaino, l’speechwriter (escriptor de discursos) del president; Catherine Pégard, consellera política; Emmanuelle Mignon, consellera especial; Jean-David Levitte, assessor diplomàtic; Cédric Goubet, Cap de Gabinet; Raymond Soubie, assessor en matèria social; Jerome Peyrat, assessor polític; Patrick Ouart, assessor en matèria jurídica, i el ja esmentat Frank Louvrier.
    .
    Tota una Cort al servei del líder, versallescament dirigida per Guéant, una personalitat antitètica i alhora complementària amb la de Sarkozy. No defuig mai responsabilitats i en aquest sentit acompanya el líder conservador des del 2002 amb altes responsabilitats de govern i també al partit. No debades va ser el cap de campanya de la UMP en les presidencials que l’any 2007 van fer Sarkozy president.

    .
    Pierre Charron, “el pitjor de tots
    .
    Frase de Nicolas Sarkozy: “Estimo molt Charron. És el pitjor de tots!”. Els qui més l’odien el qualifiquen com el “bufó” del president. Els qui l’odien i a més en reconeixen els mèrits admeten que el seu verb afilat aconsegueix fer diana i fiblar la credibilitat d’adversaris de Sarko com per exemple Dominique de Villepin. Se’l considera una “fàbrica de rumors”. És un intoxicador en tota regla, implacable amb l’enemic i sempre sol·lícit a mirar d’enaltir la figura del seu líder. Ostenta el càrrec d’Assessor de la Presidència de la República, i com a tal té despatx a l’Elisi, ben a tocar de Sakozy. És un dels homes que més hàbilment parla a cau d’orella del líder francès. Però la premsa i els partits de l’oposició en tenen una clara imatge negativa i en aquest sentit és com li dediquen el sobrenom de “conseller de rialles i cançons”.
    .
    Especialista en muntar festes i esdeveniments al servei del líder, també és considerat com un dels grans artífexs i promotors de la “sarkomania” que va impulsar el líder conservador a la presidència de França l’any 2007. I el seu paper a l’Elisi, que havia de ser en un principi cosa puntual, segueix fins a dia d’avui. Ell descriu la seva tasca com la de “facilitar les coses al president i prevenir”. Truca i s’hi posen amos de mitjans de comunicació i la crème de la crème de la societat i la política franceses.
    .
    Li encanta la intriga, fa vint anys que és amic de Sarkozy i igual com era amic de la parella presidencial quan aquesta la formaven Nicolas i Cecilia (al final ja no, i aquesta l’odiava), des que Carla Bruni va convertir-se en primera dama la va captivar. D’ell en diu Bruni: “És divertit i apassionat. Em guia i em protegeix en aquest món polític que m’és aliè”. Les missions presidencials més inversemblants i poc confessables corren a càrrec de Charron.
    .
    Aquests són els noms més destacats per entendre, de l’ombra estant, el poder del volcànic Nicolas.
    .

    1. [...] de Manuel Valls, és el nou «dircom» del president de la República, plaça que fins ara ocupava Franck Louvrier amb Sarkozy. Marylène Courivaud és la nova cap de [...]

    2. [...] Manuel Valls, es el nuevo «dircom» del presidente de la República, plaza que hasta ahora ocupaba Franck Louvrier con Sarkozy. Marylène Courivaud es la nueva jefa de [...]

    3. [...] Frank Louvrier (aquí gran recull online de referències al personatge) era conegut a La Cort de Nicolas Sarkozy com Monsieur Communication. Ell va ser un gran d’entre Els guardians del missatge del [...]

    4. [...] del mateix primer ministre Fillon i de ministres com Rachida Dati, Brice Hortefeux o del gran Claude Guéant (anomenat durant anys com el “primer ministre bis” o “El Cardenal -per [...]

    5. [...] la sombra) del mismo primer ministro Fillon y de ministros como Rachida Dati, Brice Hortefeux o del gran Claude Guéant (conocido durante años como el “primer ministro bis” o ” el Cardenal -por [...]

    6. […] algun temps us vaig fer un apunt d’aquells que tant ens agraden sobre La Cort de Sarko a l’Elisi, amb menció al seu dircom, Franck Louvrier, a qui llavors la premsa anomenava “Monsieur […]

    Respon a Els spin doctors d’Hollande